Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1945-1950
Miquel Solé i Badia (Igualada, 10-8-1927).
Fill de Joaquim Solé i Brufau (L’Espelt, Òdena, 6-1-1897) paleta i contractista d’obres i d’Adela Badia i Vinadé (Igualada, 1898).
Miquel Solé i Badia ja demostrava des de ben jovenet una colla de qualitats que feia preveure que s’obriria camí en la vida, feia de paleta amb el seu pare, que era un petit contractista, però molt ben acreditat. Tothom preveia que amb l’experiència del pare i amb l’empenta del fill tindrien un futur esperançador en el ram de la construcció. Però el Miquel tenia una altra vocació i van posar una fàbrica de gènere de punt, junt amb un germà del seu pare que van fer la companyia Solé-Brufau i com a marca Solbru.
Van muntar la fàbrica al local que havia estat seu del Coro Vell, al passeig Verdaguer, 46, 1r (a sobre del Cafè Orient). El renom Totxo de Punt no va tenir un gran abast es va limitar als seus amics, que eren principalment la colla del Sendra Ganiveter, que són els que van crear aquest renom en veure que qui es pensaven que triomfaria en el món del totxo, va preferir el punt.
