Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1890-2000
Vicenç Roca i Martí (Vilanova del Camí, 1868), ferrer.
Resident a Igualada des de 1890, casat en primeres núpcies amb Francisca Sastre Oliveres de Monistrol de Montserrat. D’aquest matrimoni van tenir Vicenç Roca i Sastre (Igualada, 24-12-1893) i Prudenci Roca i Sastre (Igualada, 14-4-1895).
En segones núpcies es va casar amb Anna Miquel i Requesens (Les Piles, Tarragona, 1883) i van tenir Joan Roca i Miquel (Igualada, 24-8-1904) ferrer, Rosa Roca i Miquel (Igualada, 1909), Odon Roca i Miquel (Igualada, 1914) i Concepció Roca i Miquel (Igualada, 1924).
Vivien i treballaven a Soledat, 103.
Informacions d’ADR: “Roca i Sastre, Vicenç (a) Tota Feina (Igualada 24-12-1893), carrosser, a la General Motors. Casat a la Soledat el 12-6-1919, amb Antònia Dalmau i Mateu (Igualada 16-6-1893), vivien a rambla Gral. Vives, 44. Resident abans de la guerra a Barcelona, amb domicili al peu del funicular de Vallvidrera, Bar-Colmado la Pineda. Abans, encara a Igualada, va ser comptador de la junta del Centre Republicà el 1922-23. El 1930, ja militant de la CNT a Barcelona. Detingut per agents de FET 17-2-1939, acusat de ser de la FAI i responsable de proveïments de l’exèrcit roig. Consell de guerra i sentència (sumaríssim d’urgència 371-39, 3108 col·lectiu): 22-5-1939. Absolució 12-6-1939. Poc després va tornar a viure a Igualada amb domicili Soledat 106. El 1941 va demanar permís per indústria de construcció de carros i serralleria.”
Després de la guerra Vicenç Roca i Martí va cedir la titularitat del taller de fer carros, Soledat, 107, al seu fill Odon Roca i Miquel, fins que el seu germà Joan, va tornar del servei militar, que no el van llicenciar fins a finals de la 2a Guerra Mundial i va ser quan va agafar la titularitat de constructor de carros Joan Roca i Miquel, Soledat, 103 (Igualada, 24-8-1904) casat amb Antònia Siriol i Sous (Cardona, 20-2-1914).
Simultàniament també tenia un taller de fer carros el germà gran Vicenç Roca i Sastre a Soledat, 90, bis (quasi davant per davant). Aquest taller va ser continuat pel fuster Joan Riba i Viñals, a qui també li deien el Tota Feina per ser-ne el continuador del taller.
