Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1880-1950
Antoni Morera i Solé (Jorba, 1869) blanquer, era analfabet i era a Igualada des de 1886.
Vivia al c/ Delícies, 9, 1r. Era fill de Josep Morera i Guitart (Jorba, 1829), pagès, i d’Isabel Solé i Guitart (Capellades, 1838).
L’Antoni tenia tres germans i una germana, tots eren analfabets i tots havien vingut a Igualada el 1886. Pel Padró de 1920 sabem que Antoni Morera i Solé (a) Tota, treballava a la pedrera, estava casat amb Maria Bové i Torras (St. Joan de Mediona, 30-9-1876).
Vivien al c/ St. Simplici, 25, 3r i eren pares d’Anna (St. Joan de Mediona, 4-2-1903), teixidora, i Montserrat, (Igualada, 2-9-1917). Mentre ell era analfabet l’esposa i la filla gran sabien llegir i escriure. Pel Padró de 1936, el Tota era vidu i jubilat per vell. Vivia amb el seu gendre Tomàs Pons i Brunet (Igualada, 1885), sabater per compte propi i tenien el domicili al c/ Caritat, 32, entresol, 2a.
Resum de la seva vida: era analfabet, havia fet de blanquer pel seu compte el 1890, es devia casar i devia fer de pagès a St. Joan de Mediona, on els va néixer el 1905 la seva filla gran. El 1906 van fixar la seva residència a Igualada on ell va treballar a la pedrera i devia esdevenir alcohòlic i quan ja no devia poder treballar a la dura feina de les pedreres, Marcel Ferrer el recorda recollint ferros amb un carretó.
Era un dels borratxos més populars a Igualada de postguerra, però tot i haver-lo vist molts cops mai no em vaig interessar per a conèixer-lo.
Qui sí que el coneixia era Jaume Marcé i Vives que en parla a Les adoberies que hi havia a Igualada l’any 1890: “A cal Gras de l’Andreu Valls hi havia N. Vilarrúbies (a) Majores i Antoni Morera (a) el Tota, (de qui penso escriure la seva vida i miracles).” Suposo que no va poder acomplir aquest bon propòsit, si ho hagués fet tindríem una magnífica biografia d’aquest personatge igualadí.
