Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1870-1930
És el cosidor de cal Refilat, c/ Custiol, 12 (abans núm. 4) 1r, amb la modista Anna Rafel i Martí (Igualada, 7-7-1852).
D’aquest renom només en tenim l’anècdota que explica el llibre Renoms igualadins, 1984, pàg.86. : “Abans de començar, potser caldria aclarir, per a qui no ho sàpiga, el significat d’aquesta paraula: Fru-Fru vol expressar el cruixir, el soroll que produeix el fregadís de la seda. Així doncs, en caminar les dames de l’alta societat, del sorollet que pot llevar la seva roba se’n diu fru-fru.
Els nostres avis i els nostres pares no s’haurien arribat a assabentar del sentit d’aquest mot d’origen francès, però una cançoneta que es va posar de moda a les acaballes del segle passat, o a la primeria del present, els en va fer sabedors. Entre l’esmentada cançó i l’abús que en van fer les novel·les romàntiques, que amb aquest mot simbolitzaven moltes situacions, els nostres avantpassats van quedar ben aclarits del que volia dir i suggerir la paraula en qüestió.
Puntualitzant això, ja podem dir que aquest motiu no l’ostentava cap persona; qui el portava era un cosidor, el cosidor de Cal Refilat, que en el seu temps fou tota una institució. Per a un taller de modistes, doncs, no hi pot haver un apel·latiu més escaient: allà el fru-fru de les robes de preu era constant. Estem segurs que hi haurà gent –gent que voregi la setantena– a qui estranyarà aquest renom, fins i tot diran que no l’havien sentit mai, però és que l’esmentat motiu no era del domini públic, formava part d’un argot usat tan sols pels joves d’aquell temps, majorment pels que feien l’aleta a alguna de les modistetes de Cal Refilat. Perquè heu d’entendre que en aquell cosidor hi treballava un estol de jovenetes que feia goig de mirar per molts conceptes. Primerament, fent honor a la professió totes anaven ben vestides. Si a això hi afegim la seva joventut i la seva formosor no té res d’estrany que els minyons d’aquell temps anessin sempre al seu darrera.
L’anomenada que va arribar a tenir aquell cosidor, a la seva època, va ésser extraordinària no tan sols per les seves cosidores sinó també per la fama de bones modistes que havien adquirit les mestresses, la senyora Anneta i la senyora Isabel. El seu bon gust i la pulcritud en el treball van fer que en aquella casa es vestís el bo i millor de la societat igualadina, volem dir les senyores més elegants i distingides de la ciutat. L’asserció que acabem de fer adquirirà un major sentit si diem que entre la distingida clientela de Cal Refilat es comptava la Geganta de la Font Vella: ningú no ens podrà negar que no ho fos, aquesta, una gran senyora!”
