Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1925-1939
El renom conté un castellanisme
Joan Ferrer i Farriol (Igualada, 21-6-1896 – Montreuil-Sous-Bois, Île-de-France, 11-9-1978), blanquer i empedrador.
Casat civilment el 1920 amb Elvira Trull i Ventura (Barcelona, 29-4-1894 – París, 23-10-1990). Pares de Marcel (Igualada, 10-10-1921 – 2021).
El 1926 va entrar a la brigada municipal com a empedrador. Va ser capdavanter de la CNT d’Igualada. Va formar part del Comitè Antifeixista d’Igualada.
El 30-10-1936, va ser 1r tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada. Va passar set anys als camps d’internament d’Argelers. Va viure a França i el maig de 1977 va retornar uns dies a Igualada.
Ara les seves despulles i les de la seva esposa estan inhumades al nínxol 1310 del Cementiri Vell d’Igualada.
El seu fill Marcel Ferrer i Trull (Igualada, 10-10-1921 – 2021) alumne Ateneu Igualadí, electricista al taller de Joan Elias i Enrich (rambla Nova, 5). Als 17 anys va marxar a França, amb els seus pares. Casat amb Rachelle (Riquette) Dupré (Sàlies-de-Béarn, 1921 – Aubnay-sur-Bois, 1995) Va ser pare d’una noia Hélène.
Va retornar a Igualada el 1997 on es va casar el 2012 amb Avel·lina Niubó i Just (Igualada, 24-5-1935) filla de Lluís Niubó i Ramon (St. Pere dels Arquells, Segarra, 2-1-1904) xarcuter, que vivia al c/ Argent, 8 i de Francesca Just i Vilarrúbies.
Joan Ferrer Farriol és autor del llibre Costa amunt, que rememora les vivències a Igualada des de l’exili.
