Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1850-…
Rafael Vives i Valls (Igualada, 1867) c/ Soledat, 28.
El llibre Renoms igualadins, pàg. 67, ens diu que era de la Dena dels Blanquers l’any 1931, també explica perquè li deien a Cal Feu.
Segons el Padró de 1890: Marià Vives, blanquer, casat amb Gràcia Valls i Bertran (Igualada, 16-4-1835). Cunyada de la Conxita Xerraire, c/ St. Antoni de Baix, 34.
Padró de 1936: Rafael Vives i Valls, casat amb Carme Baliu i Vives (Igualada, 1882), vivien amb ells el germà d’ell Josep Vives i Valls (Igualada, 1874) i la germana d’ella Anna Baliu i Vives (Igualada, 1890), germana del Xatet, també hi vivia la neboda Antònia Riba i Baliu (Igualada, 23-10-1925).
Era una de les adoberies més mecanitzada, disposava de màquina de vapor, que feia possible l’Hort de l’Aigua Calenta. Només disposaven de vapor l’adoberia de cal Macià i l’adoberia de cal Munguet, al torrent de can Rafegues. Actualment forma part de l’adoberia Splenda, c/ St. Antoni de Baix, 42-44, que va iniciar Marcel·lí Farrés, el petit dels Mascanets.(JFV)
Al llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 82 ens explica el renom: “A les darreries del segle passat a Cal Feu ja era una adoberia de les que feien respecte. Tenien mossos a treballar, els clots ben proveïts de cuiros i un magatzem amb bones piles de sola acabada i a punt de vendre.
L’amo es deia Rafel Vives i tenia un germà més petit que ell que no era gaire deseixit i no enraonava gens clar. Aquest minyó gairebé sempre era al magatzem ajudant a fer “fardos”, tallant llegastes o simplement vigilant. Això feia que si entrava algú era ell qui el rebia. Aleshores el minyó preguntava, molt seriós:
–Què voleu?…
I com sia que el visitant ja veia que amb aquell noi no s’entendria l’home demanava:
–Que no hi ha el Rafel?… o bé, Que no hi ha ton germà?…
I ell deia:
–Ja el crido.
I amb el seu llenguatge defectuós, treia el cap per una porteta que donava a l’adoberia i cridava:
–Feu!… Feu!…
I un dels mossos de l’adoberia, si el Rafel no es trobava allà mateix, avisava un altre bo i dient:
–Vés tu, que criden el Feu…
I per causa que aquell noi no sabés pronunciar Rafel i en canvi repetia tantes vegades el mot Feu que feia servir de substitut, primer els mossos de l’adoberia, després els entrevinents a la casa i més tard els blanquers i la gent en general van conèixer el nostre protagonista més per Feu que per Rafel. i vet ací explicat l’origen de tal renom.”
