Nom de lloc
Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1890-…
També es coneix com a CAL BOYER DE BAIX
Nom popular que els igualadins donaven a la fàbrica de teixits de Joan Boyer i Vilaseca (Igualada, 1851 – 1932), casat amb Josefa Guitart (actual Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia) al c/ Dr. Joan Mercader, s/n.
Abans de construir el Vapor, al seu lloc hi havia un hort de sobre-rec. Devia ser a cal Boyer de l’Hort. D’aquell hort en queda la casa de l’hortolà, adaptada per a porteria de la fàbrica (actualment seu del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada) i la sínia que pujava l’aigua del rec fins a poder regar l’hort. Originàriament aquesta sínia estava a ponent de la paret de l’adoberia Bella i va ser traslladada a dins del pati.
Si en deien Vapor Nou era perquè s’havia edificat més tard que el Vapor de Dalt, el Vapor Cremat i el Vapor de Baix. També era corrent anomenar a cal Boyer de Dalt, com a Vapor Nou de Dalt, fàbrica La Isabela de Vda. Ignasi Boyer, c/ Sta. Caterina, 41.
