Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1920-1980
Josep Valls i Camps (Igualada, 1912), representacions comercials i venda d’aviram.
Fill de Manuel Valls i Montserrat (Òdena, Can Barraqueta, parròquia de Sta. Magdalena de l’Espelt, 1868 – Igualada, 6-10-1933) i de Maria Camps i Rosich (Òdena, 1878). Estava casat amb Raquel Artigas i Miranda (Barcelona, 1908). Eren pares de Maria Valls i Artigas (Igualada, 1938) i Antònia Valls i Artigas (Igualada, 1940). El renom de Valls dels Ànecs, sembla que ja li ve del seu pare Manuel Valls i Montserrat que als anys vint regentava la Fonda Catalana, a la rambla Nova, 24, i havia fet de polletaire.
El Josep Valls i Camps tenia representacions de materials per a la fabricació de gènere de punt: fils, agulles i lubricants, però amb la guerra va quedar tot aturat, després de la guerra consta com a jornaler llaurador. Els articles alimentaris estaven tots intervinguts i ell va veure que quedava una escletxa no intervinguda. Estava intervinguda la carn, però no l’aviram, però els pagesos tenien moltes dificultats per a fer créixer les gallines perquè estava totalment controlada la producció de blat. En aquelles circumstàncies era més rendible criar ànecs que es podien alimentar amb verdura. Josep Valls i Camps anava per totes les cases de pagès i els comprava conills, gallines ànecs i oques i ho portava tot a vendre a Barcelona on es passava molta gana. Com que l’aviram que més aconseguia eren els ànecs li va quedar el renom de Valls dels Ànecs. Un dia, ben amagat sota les gàbies d’aviram, hi va posar algun sac de gra o de pastes, li van descobrir en un dels molts controls i la multa que li van posar va ser de tanta quantia que va plegar de portar teca a Barcelona, va traspassar el negoci de polletaire a Magí Rabell i Palau, que ja el tenia com ajudant i es va dedicar de ple a les representacions industrials just en el moment que les fàbriques de gènere de punt agafaven empenta.
Vivia a c/ del Clos, 1. Va ser un gran element en l’organització dels Reis d’Igualada i la seva filla Antònia junt amb la Mercè Garcia i Garcia, com a professores de música van fundar la Coral Infantil Gatzara l’any 1968.
