Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1880-1910
Josep Subeyre i Laburi (Nuau, França, 1839), propietari de La Serra Nova.
Les serradores serraven a mà, fent anar la serra amunt i avall amb dos homes un estirat d’esquena a terra que tibava la serra avall i un altre dret a sobre d’un taulell que l’estirava amunt. Les serres mecàniques van ser un gran avenç.
Al Pirineu funcionaven amb la força de l’aigua, també al Molí de la Boixera, a la Pobla de Claramunt, tenien una serra que funcionava amb la força de l’aigua. Abans que serres mecàniques va arribar a Igualada els taulons de fusta d’importació, Josep Enrich i Canet va aixecar l’any 1897, un gran cobert al c/ Artés, 17, que fa cantonada amb c/ Cervantes, 1. Era proper a l’estació del tren i la finalitat era ser magatzem de fusta d’importació, que arribava al port de Barcelona , degudament serrada.
La primera serra mecànica i per tant La Serra Nova la va tenir Josep Subeyre i Laburi (Nuau, França, 1839). La tenia al c/ Òdena i a partir de 1921, va anar a nom del seu fill Miquel Subeyre i Suranellas (Igualada, 1878). El 1925 Joan Vives (a) Serra de l’Escolà, consta com a Successor de Miquel Subeyre.
Josep Enrich i Canet (a) Saboner, que feia anys que tallava boscos i comercialitzava la fusta devia posar la seva serra immediatament després del Subeyre, perquè en el llibret: Igualada Centenari de la Jornada del Bruch 1908, pàg. 10: hi ha l’anunci: “Comers de Fustes y Fábrica de Serrar – Joseph Enrich – Sant Fernando, 25, – Igualada”.
I a la pàg. 11: hi ha un altre anunci: “Dipósit de Fustes del Nort d’Europa y d’América – Taulons enters de flandes, abets y melis de varies classes – Cuartóns de faig y taulóns serrats de tots els gruixos – Joan Ribalta – Odena, 42 : Igualada”. O sigui que així que l’Electra Igualadina va poder subministrar fluid es van posar diverses serres com “La Forestal” al c/ Virtut, 1. (JFV)
