Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-2000
La forma normativa seria CAL SANTS
Joan Tarrida i Vidal (Igualada, 1883), plats-i-olles.
Casat amb Agustina Tomàs i Borràs (Igualada, 1881). Tenien una botiga de plats-i-olles al c/ de la Bonanova (ara plaça del Pilar). Van ampliar la botiga oferint tota mena d’objectes decoratius i imatges de sants.
En arreglar la botiga el marbrista els va oferir la possibilitat de fer de marbre el pedrís de la porta i inserit en el marbre hi podrien fer-hi unes lletres. Van acceptar l’oferta i els va semblar interessant oferir imatges religioses i van fer posar al pedrís: “SANTS”. Tant va cridar l’atenció aquell pedrís que d’aquella botiga tothom en deia A cal Sants.
Poc abans de la guerra els va convenir canviar de lloc i van obrir la botiga a la plaça St. Joan, 6. Al rètol van posar Tarrida, però la gent en seguia dient a cal Sants. A l’any 1943 van decidir que l’hereu, Ramon Tarrida i Tomàs (Igualada, 1922) es quedés la botiga i les dues noies: Montserrat (Igualada, 1915) i Maria (Igualada, 1917) van obrir un nou establiment als baixos de rambla St. Isidre, 24, que feia cantonada amb el nou passatge Cendra-Muntadas, el rètol de la botiga deia: “Arte” però tothom en deia “la botiga de les noies de cal Sants”.
