Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1800-…
El 1815 el càrrec de Salero l‘ostentava Ventura Vidal després Francesc Bonet (a) Nadal i Rita Estrada. A partir de l’any 2002, el personatge folklòric del Salero, ha estat recuperat a la Festa Major d’Igualada.
El llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 205 explica: “Salero no és cap renom. Salero era un càrrec, un ofici amb el corresponent benefici. La darrera persona que el va ostentar es deia Francesc Bonet, però era més conegut pel seu motiu: li deien Nadal.
La feina d’aquest personatge consistia a precedir la Corporació Municipal i acompanyar-la a l’església cada vegada que aquesta acudia a un Ofici Diví o a una processó; en entrar al temple oferia l’aigua beneita als consellers amb una petxina de plata i ell obria el curs de les Processons. Vestia gramalla de color negre amb un ample coll blanc arrissat de les puntes, i de les espatlles li penjava una banda que s’ajuntava a la cintura en la qual hi havia una ensenya brodada a la part esquerra. Anava cofat amb perruca de rínxols blancs i ostentava una alta vara de fusta daurada amb un escut de la ciutat, esculpit a la punta. Avui d’aquest personatge en dirien el Mestre de Cerimònies. Sens dubte, aquest subjecte tan ben uniformat era una romanalla dels antics Macers o Porrers, dignataris que en les viles reials conferien gran categoria i solemnitat a les Corporacions a les quals tenien el deure d’escortar. En altre temps, aquest càrrec devia ésser molt important i considerat. Diem això perquè, ací a Igualada al segle XVII es va honrar precisament el Macer Josep Costiol bo i dedicant-li un carrer.
Però això era en temps antic; el nostre Salero per a complir les obligacions que hem enumerat, tots els dies que convenia, cobrava setze duros cada any, una unça.
A nosaltres, ara, ens sembla molt poca cosa, però una unça d’or, noranta anys enrera, potser era un bon passament…
A la pàg. 206 del llibre hi ha una foto: Francesc Bonet (a) Salero (porta a la mà esquerra el culler o petxina de plata per a l’aigua beneita) i Rita Estrada. Any 1890. Foto: Joan Serra Mercader (AFMI)”
