Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1870-1930
El Runa era el renom de Francesc Baltasar i Admetlla (Igualada, 6-3-1878 – Barcelona, 1942), fabricant de teixits a la rambla de St. Ferran, 39 (ara li correspondria el nº 47). Per les informacions que tenim sabem que l’any 1911 es trobava instal·lat a Buenos Aires
Era fill de Francesc Baltasar i Borràs (Barcelona, 20-3-1841) fabricant (suposem de teixits) a c/ d’Òdena 40, casat amb Teresa Admetlla i Carbonell (Igualada, 29-4-1848).
Es va casar amb Josefa Llucià i Valls (La Pobla de Claramunt, 1884), filla d’Antoni Llucià i Padrós (Pobla de Claramunt, 1858), propietari, i de Maria Valls i Poch (Pobla de Claramunt, 1867). Van viure a la rambla de St. Ferran, on tenien la fàbrica, els van néixer el seus fills Francesc (Igualada, 1903) i Antoni (Igualada, 1905).
L’octubre de 1902, i amb una aportació de capital de 30 pessetes, va ser un dels 18 socis constitutius de Godó, Lladó i Cia., una societat amb domicili a Igualada que es proposava assegurar el subministrament elèctric a la ciutat i que seria gestionada pel Sindicat de Fabricants d’Igualada. Suposem que els seus telers eren manuals i com que no podien resistir la crisi devien decidir emigrar a l’Argentina. Junt amb el matrimoni i els fills va marxar la germana d’ella Pilar Llucià i Valls (Pobla de Claramunt, 1887) que era soltera. Devem aquesta informació a ADR.
El seu fill gran va ser un gran personatge en el món de l’esport, segons la Gran Enciclopèdia Catalana. Francesc Baltasar i Llucià (Igualada, 20-4-1903 – Barcelona, 17-1-1990) va ser jugador de rugbi, àrbitre, entrenador i dirigent esportiu. Va debutar amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923. El 1924 Joan Gamper li va donar la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat el 1969. Del 1927 al 1953 va exercir d’àrbitre. Va ser secretari de la Federació Catalana de Rugbi (1928-34 i 1974-83), vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador. El 1948 li va ser concedida la insígnia d’or i brillants del F. C. Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi. El 1972 va rebre la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit de la Federació Internacional de Rugbi Amateur.
