Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-…
Fins fa poc era un bar a la plaça Ajuntament, 11, que fa cantonada amb c/ Argent, 39. Ara és un forn de pa de Jaume i Vicenç SL. Als pisos superiors hi ha un hotel. Abans era una acreditada botiga de teixits de Maria Cañameras i Valls (Igualada, 1908-1990), filla d’Engràcia Valls i Cos i a l’any 1890 era la confiteria de Manuel Argelich i Brunet (Orpí, 29-9-1845).
Més antigament el propietari era Joan Perramon, pagès i el confiter era el seu fill Antoni Perramon. Aquest Joan Perramon va ser qui va reconstruir la casa i va donar al final del c/ de l’Argent l’amplària actual.
També hi ha l’adoberia de cal Roure, propietat de Joan Valls i Cos (Igualada, 15-10-1870), blanquer, casat amb Margarida Sala i Palomas (Jorba, 17-3-1881), que era el darrer hort de sobre-rec del Rec del Molí de l’Abadia. Tot el terreny ocupava tota l’illa delimitada pel c/ Celdoni Guixà a l’est, c/ Badalona al sud i a l’oest i l’avinguda Vilanova al nord.
A l’avinguda Vilanova, 8 i 10 hi ha una torre modernista, la torre de cal Roure i a la cantonada avda. Vilanova, 12 i c/ Celdoni Guixà, 2, hi ha la casa que va construir Antoni Borràs i Quadres (Igualada, 1907 – 1957) en casar-se amb Pepita Morera i Sala (Jorba, 13-12-1912) el 7-5-1953, que era neboda de l’adoberia de cal Roure. On actualment hi ha els blocs de pisos d’avda. Vilanova, 2, hi havia l’adoberia d’Indústries Desten S.L. d’Isidre Vives i Font i Joaquim Mir i Llacuna, hi van ser de 1956 a 1994.
El llibre Els carrers i les places d’Igualada, pàg. 486, parlant de l’avinguda de Vilanova del Camí, diu: “Al núm. 8-10, hi ha la torre de Cal Roure, també coneguda com a Mas Margarida –com així hi consta gravat en pedra–, que va ser construïda pel blanquer i comerciant Joan Valls i Cos, casat amb Margarida Sala i Palomas. Situada al costat de l’adoberia que hi havia hagut al núm. 2 del mateix carrer, es tracta d’una torre postmodernista construïda el 1920. Combina la pedra, el totxo i la ceràmica i hi son destacables les xemeneies d’obra i ceràmica, la torre acabada amb merlets i també els diferents racons de la casa amb decoració floral i geomètrica. És envoltada per un jardí.”
