Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1930-1990
La forma normativa seria EL PIXAOLIVES
Llorenç Mabras i Torrents (Igualada, 22-12-1918), fill de Josep Mabras i Casanovas (Òdena, 14-3-1889), blanquer.
El llibre Renoms igualadins, 1984, pàg. 180 n’explica alguna anècdota: “Es deia Llorenç Mabres i el renom sembla que li venia de quan anava a l’escola. Pel que sembla era un minyó molt apocat i els companys li van treure aquest motiu. Ell prou s’hi enfadava però mai més no se’l va poder treure de sobre.
El Llorenç va morir jove i, tot i que va ésser un heroi de guerra, va morir de mort natural l’any 1960. El seu traspàs, en el moment en què es va produir, va ser un aconteixement molt vulgar. Altra cosa hauria estat si s’hagués esdevingut en un altre temps; aleshores al seu enterrament hi haurien assistit autoritats i representacions. Perquè heu de saber que el nostre heroi va ésser condecorat pel president Companys per una acció de guerra que l’en va fer creditor.
La cosa va anar així: quan van cridar la seva lleva el minyó s’incorporà i, un cop instruït militarment, el van enviar al front de l’Ebre. Un dia la seva unitat va atacar, però l’operació no devia sortir gaire rodona puix que aviat van haver de retornar a les bases. Mentre retiraven va tenir lloc un tiroteig molt nodrit. El Pixa Olives es devia quedar enrere i per a guardar-se dels trets dels uns i dels altres es va ficar dins el primer clot que va trobar. Allà, ben arrupit, hi va passar una bona estona. Cap a les tres de la tarda els feixistes van fer sortir dos tancs per a inspeccionar el camp. El Pixa Olives portava el cinturó ple de bombes de mà i, potser per por de rebre i en defensa pròpia, se’n lleva una, en treu el segur i la llança contra el tanc; immediatament en llança una altra i sense parar repeteix l’operació contra el segon tanc. El minyó mai no va saber si fou per la seva punteria o pel poder explosiu de les bombes de pinya, el cert és que aquells dos tancs van restar immobilitzats amb el joc de rodatge destruït.
A la caiguda de la tarda, entre dos llustres, els companys republicans del Pixa Olives amb tota la prudència es van acostar al lloc, van rescatar el Llorenç i feren presoner el personal dels tancs.
Com ja hem dit, aquesta gesta li va valdre la felicitació de l’Honorable President de la Generalitat el qual ponderava el braó del Pixa Olives bo i dient:
–Ell tot sol ha batut dos tancs enemics!…
Però, ai! Aquest món és més complicat del que sembla: ço que primer li meresqué una condecoració, quan van haver guanyat la guerra els altres li va costar dos anys de presó!
Els uns el presentaren com un soldat model; els altres el van tancar a la Model! Que n’és de fugissera la glòria d’aquest món!…”
No en diu el segon cognom, podria ser Llorenç Mabras i Torrents, fill de Josep Mabras i Casanovas, passeig de les Cabres, 8.
