Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1920-1960
Josep Estruch i Grau (Igualada, 6-6-1927), manobre.
Fill d’Ignàsia Grau i Santaeulàlia (Igualada, 10-3-1899) i del seu primer marit. Aquesta dona es va casar en segones núpcies amb Vicenç Val i Lòpez (Bernués, Osca, 29-1-1898 – Igualada, 1955), obrer de fàbrica de ciment.
La Ignàsia va quedar vídua amb 5 fills i en el segon matrimoni encara en va tenir dos més. Si tenim en compte les estretors de la guerra i de la postguerra, podem comprendre que els igualadins tinguessin la idea que a cal Pitus era una família miserable. A més vivien al c/ Concepció, 10, en una casa molt gran però molt vella.
Cap a 1946 hi va haver una gran afecció a la boxa i Josep Estruch i Grau (a) Pitus, va ser un boxador de pes mig que va generar expectatives que no es van consolidar.
Pere Guixà i Mabras explica en el seu llibre que el Pitus era un dels que s’aixoplugaven a la caseta dels pobres (de Castellolí). Diu que era un home fort que havia practicat la boxa i al qual li agradaven molt les juguesques. Anava una mica coix, ja que, precisament per una aposta, es va llançar amb un paraigua de pastor -a mode de paracaigudes- del pont de Montbui… A mitja baixada se li va desmuntar el paraigua i es va trencar la cama. També degut a la gana que passava acceptava juguesques de menjar fins a afartar-se.
