Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-…
El renom de cal Piles prové de Vilanova del Camí, on hi havia una botiga molt acreditada, que era estanc, cansaladeria i tota mena de comestibles: S. Compte i Gabarró, c/ Major, 40, que tothom anomenava a cal Piles, perquè descendien de les Piles (Conca de Barberà).
Dos nois d’aquesta casa de Vilanova del Camí van venir a treballar a Igualada: l’Emili Compte i Pintó (Vilanova del Camí, 3-5-1871) que va fer de fideuer a cal Robert Martí, que era a la cantonada c/ Born, 29 amb c/ Nou. Es va casar amb la pubilla de ca la Gila: Josepa Pons i Gil (Igualada. 1880) que tenia una botiga de roba que es va convertir en Teixits Compte, c/ Nou, 51.
Com que va ser el pubill de ca la Gila, no li solien dir el Piles, encara que se sabia que era de cal Piles de Vilanova.
El seu germà: Pere Compte i Pintó (Vilanova del Camí, 23-4-1873 – Igualada, 29-1-1951) també va venir a treballar i va fer de blanquer, però va seguir vivint a Vilanova. Es va casar amb Maria Tort i Massaguer (Capellades, 29-6-1875 – Igualada, 1953) i els van néixer a Vilanova els seus fills Teresa (15-2-1902) i Pere (15-10-1906 – 1-7-1973). Com que feia de blanquer i aquests eren especialistes en posar renoms: tots el coneixien pel Piles.
Van viure a Vilanova fins que a l’any 1918, aprofitant que els blanquers van guanyar diners amb la 1a Guerra Mundial, el Piles es va fer una bona casa al passeig Verdaguer, 12 i hi van anar a viure.
Sabem que el 1926 estava establert pel seu compte i tenia l’adoberia al c/ de St. Lluís. A mitjan segle XX el Piles va entrar com a soci a l’adoberia que Isidre Albareda i Miquel (Jorba, 1877 – Igualada, 1954), tenia a costat del tint del Xulina, al c/ de la Creueta, 34.
Després Pere Compte i Tort feia companyia amb el Camilo a l’adoberia de ca l’Arcís i de cal Perot, a la baixada de la Unió. La casa de cal Piles encara hi és i ara és una residència de prevenció del consum de drogues.
