Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1800-2000
La forma normativa seria CAL PICA-ROCS
Nissaga de picapedrers que va iniciar el picapedrer Josep Jubert i Jover (Jorba, 1785 – Igualada, 18-6-1860). Era fill de Manuel Jubert, pagès de Jorba, i de Mª Rosa Jover, també de Jorba. Es va casar amb Antònia Utgés.
Un cop acabada la Guerra del Francès a Igualada es va reprendre la gran obra de la portada d’aigua des de l’Espelt. En aquesta obra el pes més important va recaure en els minaires, però els picapedrers també hi van tenir un bon paper. Un canaló de pedra picada condueix l’aigua al llarg de tota la mina, va caldre fer dos grans aqüeductes (el pont gran i el pont xic) i altres obres, fites i tapes de pous i el dipòsit de l’Enxub, a més de fonts i abeuradors. A més es va construir el Cementiri. Si bé es van reaprofitar les pedres del portal del Custiol, va caldre portar molta pedra, principalment del Pla del Magre. També van ser necessaris molts picapedrers.
Josep Jubert i Jover devia ser un d’aquests. Va continuar la nissaga de picapedrers el seu fill Marià Jubert i Utgés (Igualada, 1826) casat amb Mª Àngela Vilomara i Subirana (Castellfollit del Boix, 1830).
Aquest picapedrer va construir la casa de Cal Pica-Rocs, al c/ Roca, 27. Sobre el seu doble portal, dividit per una columna, hi ha les inicials “M J 1850” i a sota un escut amb les eines dels picapedrers: hi ha 2 boixardes, 2 martells, 2 escarpes, 1 escaire i 1 regle.
Els picapedrers que van continuar la nissaga de cal Pica-Rocs van ser dos: per la línia masculina Manel Jubert i Mensa (Sta. Coloma de Queralt, 3-2-1888), que a l’any 1936 vivia a la casa de cal Pica-Rocs del c/ Roca, 27, era operari picapedrer d’en Josep Saumell. Després de la guerra es va establir pel seu compte a la plaça d’Espanya, 12, cantonada al c/ Artés. Quan allí s’hi va establir el restaurant de Cal Met, el Manel Jubert va traslladar el seu obrador de picapedrer al c/ Artés, 7, on després el seu fill Pere Jubert i Casas s’hi va establir de mecànic de motos.
Una altra branca dels Pica-Rocs la va constituir el picapedrer Joaquim Castelltort i Puig que a finals del segle XIX es va casar amb Marcel·lina Jubert i Vilomara, filla de Marià Jubert i Utgés. D’aquest matrimoni en va néixer Josep Castelltort i Jubert (Igualada, 1893 – 1-1-1946), picapedrer, (4a generació de cal Pica-Rocs). El 1925 va edificar la nova casa de cal Pica-Rocs, c/ Àngel Guimerà, 20, cantonada Prat de la Riba, 20.
El seu fill Joaquim Castelltort i Solà (1925 – 1974) també va ser picapedrer i l’any 1953 va ampliar la casa de cal Pica-Rocs al c/ Prat de la Riba, 22, també amb tota la façana de pedra picada. Finalment, l’any 1970 va edificar una caseta a costat de la seva pedrera al Pla del Magre, en terme de Jorba i en una pedra a la façana de migdia hi va gravar la història de la seva nissaga, diu així: “BARRACA D’EN PICARROCS 1870” i a sota: “1820” i va deixar espai per a gravar-hi el final. Algú, després de la seva mort hi va picar: “1974”
A part de tota aquesta informació, hem trobat una notícia de principis del segle XX on apareix un Pica-rocs que és blanquer amb el mateix cognom Jubert. Segurament devia ser de família.
El Igualadino, 15-4-1905 “Joaquim Jubert (a) Picarrocs, blanquer, compra a Manuel Duran, 4 cuiros petits, el dia 5-8-1904 per 90 pessetes”. No dona domicili d’adoberia.
