Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1850-…
Cal Pèrrica és com anomenen a Montbui la Casa Gran, antic casal-palau dels Senyors de Montbui, Casa de Plassència.
Dos germans, descendents d’aquesta casa es van establir a Igualada, Miquel Biosca i Castelltort (a) Pèrrica, de blanquer, i Josep Biosca i Castelltort (Igualada, 1810) de fuster.
Miquel Biosca i Castelltort (mor el 1890), va aixecar una gran adoberia, a tocar de la riera, a l’oest del camí de Carme. El 1836 va comprar a Josep Bas i Jover un hort a sota el rec. El 1854 va adquirir l’hort veí i l’any 1865 va edificar la major part dels dos horts. El seu fill Miquel Biosca i Bertran (mor el 1883), blanquer, es va casar amb Rita Ramírez i Sans (Medinaceli, Sòria 1840).
D’aquest matrimoni els va néixer Miquel Biosca i Ramírez, blanquer, que es va casar amb Maria Lopez. Consta com a blanquer i propietari de l’adoberia de cal Pèrrica l’any 1926. A la seva mort els va comprar l’adoberia Josep Badia i Martí (Igualada, 15-10-1897 – 1964) blanquer, casat amb Concepció Enrich i Miserachs de cal Sec (Igualada, 22-12-1902).
Amb aquesta compra l’adoberia de cal Pèrrica va passar a ser coneguda com l’adoberia de cal Badia. De l’antiga adoberia ran de la riera només en queda una paret de tanca i el transformador de l’Electra Vella, ran del riu.
La nissaga de l’hereu Pèrrica s’ha extingit però ha continuat la línia d’un altre fill del Miquel Biosca i Castelltort, va ser Domènec Biosca i Bertran (a) Minguet del Pèrrica, que es va establir de blanquer, independent del seu germà Miquel, va muntar diverses adoberies, que va continuar el seu fill Domènec Biosca i Calcina (Igualada, 15-11-1863) blanquer, casat amb Mª Carme Riera i Galtés (Sants, Barcelona, 25-12-1863) i va ampliar el net Josep Biosca i Riera (Igualada, 31-5-1895 – 22-1-1939), tots amb el renom de cal Minguet del Pèrrica. Tenia molins d’escorça i oferia serveis d’adobar pells, cilindrar i enfardar, en uns grans locals al c/ de la Caritat, 60, on va iniciar la fabricació de mitges. Malauradament va ser víctima de l’aviació al final de la guerra.
La seva vídua Maria Vall i Fàbregas (Igualada, 10-10-1901 – 1986) va agafar les regnes del negoci i va crear la gran fàbrica de gènere de punt Escorpion, després de plegar la part d’adoberia. Per la gent gran sempre va ser a cal Minguet del Pèrrica.
Fins a 1930 que hi havia la gran adoberia de cal Pèrrica, els igualadins diferenciaven molt bé a cal Pèrrica de cal Minguet del Pèrrica, però quan la gran adoberia va ser de cal Badia als de cal Minguet del Pèrrica, per escurçar el renom algú deia: La fàbrica de mitges del Pèrrica. La majoria d’igualadins deien: a cal Minguet del Pèrrica.
També a la Pobla de Claramunt, la propietat dels Vivencs, quer era de la Vda. Biosca en deien de cal Pèrrica.
