Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1939-1960
Pere Vives i Creus (Igualada, 8-4-1920 -Las Palmas de Gran Canaria, 2015).
Fill de Marià Vives i Castelló (a) cal Cabòries (Igualada, 1888), corredor de sola, i de Maria Creus i Miró (Igualada, 1889). Era net de Josep Vives i Maixenchs.
Per la Guerra civil va fer serveis molt valuosos a favor dels Nacionals, pels quals serveis va tenir algun càrrec d’influència en el govern franquista. L’Ajuntament d’Igualada va aprofitar la seva situació per a fer la petició que es concedís a Igualada l’Escola Superior d’Adoberia, cosa que es va obtenir.
Residia a Madrid i va ser Delegat del Sindicat Vertical de la Pell i en tots els contactes que van fer ell sempre portava ben visible la seva pistola, que el seu càrrec li devia permetre. Aquest fet d’anar sempre amb pistola va donar peu al seu renom de Peret Pistoles. Els que el van tractar deien que era molt bromista, excessivament bromista.
L’abril de 1938 va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà, no sabem a quin front va ser destinat, però devia ser fet presoner, devia ser avalat per algun dels igualadins que estaven a San Sebastián i es va incorporar a l’exèrcit de Franco. Sabem que el dia 21-1-1939 al migdia va arribar a Sta. Margarida de Montbui, amb les forces voluntàries italianes, que es disposaven a entrar a Igualada. Tement-se una emboscada per part de les tropes republicanes, es van aturar i li van encarregar a ell que anés a Igualada i que a l’endemà al matí tornés per a informar de quines defenses tenia la ciutat. Com que ell coneixia bé tots els camins, en fer-se fosc, junt amb un altre soldat van passar per can Passanals i van arribar a casa seva constatant que l’exèrcit republicà s’havia retirat ja i que durant aquella nit van abandonar Igualada els darrers elements de l’exèrcit roig.
El 22 al matí ben d’hora van tornar a Montbui i van informar de com havien vist la població. Amb els seus informes l’Alt Comandament va ordenar posar en marxa la columna motoritzada, que va baixar per la carretera, van passar pel tint del Perdiu, van travessar la riera sense cap dificultat i van pujar pel c/ de la Creueta, van arribar a Igualada a les 10 del matí i van llançar uns pasquins que portaven impresos, amb data de 21-1-1939 (aquests pasquins donen fe que tenien intenció d’entrar a Igualada el dia 21, el mateix dia que ja havien entrat a la Pobla de Claramunt.)
