Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1860-1955
Pere Soler i Miret (que va morir a Igualada el 15-8-1904).
Va ser el segon marit de Josepa Soler i Soler (que va morir 12-10-1909). El renom va ser el Peret del Molí, ja que va ser moliner i copropietari del Molí de l’Alert o Molí de l’Abadia, almenys des de la mort de Joan Soler i Mestre (Sta. Margarida del Penedès, 1789 – Igualada, 23-11-1868).
Ben segur que ja era moliner abans, i consta en les matrícules de la contribució industrials, que van anar a nom seu fins a 1927.
També va ser Peret del Molí: Pere Soler i Canals (Molins de Rei, 25-6-1901), blanquer.
Fill de Josep Soler i Soler (que va morir 7-4-1918) i de Maria Canals i Prat, casat amb Àngela Valls i Olivàñez (Igualada, 25-8-1902). Van ser pares de Josep Mª (Igualada, 19-10-1928), Joan (Igualada, 29-11-1930) i Jordi (Igualada, 9-2-1935).
Aquest Josep Mª Soler i Valls, devia ser el nen que va recollir el Tambor del Bruc, al terraplè de la riera, que havien llençat junt amb runa procedent de l’enderroc de l’altar del Sant Crist d’Igualada per part d’elements anticlericals el juliol de 1936, que a casa seva van amagar i que va poder ser recuperat, després de la guerra i ara està al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.
(Veient que a casa seva era tan propera al terraplè, potser no va ser al Molí de l’Abadia, on el van amagar sinó a casa seva al c/ de la Soledat, 104 i c/ Caritat, 39).
El renom Peret del Molí, es devia aplicar al moliner Pere Soler i Miret, fins a la seva mort el 15-8-1904, després en devia ser moliner el seu fill Josep Soler i Soler, fins que aquest es va morir el 7-4-1918. A la seva mort el devia succeir el seu fill Pere Soler i Canals, amb el renom de Peret del Molí, fins el 1927, que es van donar de baixa de la Contribució Industrial (que encara pagaven a nom de Pere Soler i Miret).
Pel Padró de 1936 sabem que Pere Soler i Canals (a) Peret del Molí, es dedicava a fer boles de carbó, pel seu compte. Consistia a aprofitar la pols del carbó, tant vegetal com mineral; la pastaven amb argila i aquella pasta la introduïen en botes de fusta que les feien rodar i en sortien unes boles de carbó que calia posar a assecar. Al Molí de l’Abadia tenien l’argila allà mateix i espai per a posar a assecar les boles i coberts per a protegir-les de les pluges. Un bombardeig va destruir el molí i després de la guerra Pere Soler el va reconstruir demanant un crèdit al Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional i entre 1943 i 1955 tornen a pagar la Contribució Industrial com ”aceña de rio” o sigui que El Molí de l’Alert o Molí de l’Abadia, va tornar a ser molí hidraulic fariner, teòricament molien gra per a pinso dels animals, però tot aquell blat que podien moldre d’estraperlo, era farina per al mercat negre. El juliol de 1952 es van abolir les Targetes de Racionament i els antics molins van perdre aquella utilitat que l’estraperlo els havia donat. Pere Soler i Canals i la seva família van decidir emigrar a Amèrica, on a la ciutat de Tucuman (Argentina) tenien parents. Van deixar de pagar els interessos del crèdit i les seves propietats van anar a subhasta pública, finalment el molí va ser adquirit pel blanquer Pere Bertran i Rebollo de cal Bertran de l’Hort de cal Merdetes.
