Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1800-1920
Hi ha diverses referències d’aquest renom.
En primer lloc tenim, en data, 1-3-1817, Joan Aguilera (a) Pere Pau, pagès d’Igualada. Informació de (MRML).
Al Cadastre de 1834 ens apareix Paula Colomer (a) Pere Pau, que residia al c/Soledat, 54.
En tercer lloc documentem Francesc Riba i Ferrer (a) Pere Pau (Igualada, 1838 – 7-9-1902), baster. Casat amb Teresa Canals i Rius (Igualada, 1837), minyona. Francesc Riba i Ferrer vivia i treballava a la botiga que tenia a la travessia del Vallès, 1. El propietari de la casa era la família Serarols (a) el Tatarí o Taruts (ara hi ha la casa de pisos de cal Godó).
Pel Padró de 1900 sabem que vivien i tenien la basteria al c/ de l’Alba, 14, que és una casa que té el portal amb dovelles, i allí va passar la tragèdia: El diumenge 6-9-1902 el Pere Pau menjava cargols i es va ennuegar xuclant un cargol, els metges no van ser capaços de poder-li treure la closca i va morir l’endemà. Al Padró de 1905 ja consta que la Teresa Canals és vídua, que viu al c/ de l’Alba, 14, junt amb la seva filla Maria Riba i Canals (Igualada, 1871), casada, i amb la seva neta Teresa Cantarell i Riba (Igualada, 1892).
Per informació facilitada per ADR sabem que a inicis del segle XX al c/ Alba, 14, a cal Pere Pau, hi havia un establiment de la Vda. de Francisco Ribera dedicat a articles de viatge. Hem d’imaginar que la Vda. de Francisco Ribera devia ser la continuadora de la basteria del Pere Pau.
