Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1935-1970
Josefa Solà i Solé (Prats de Rei, 15-7-1899), perruquera.
Casada amb Josep Farré i Torné (Igualada, 1892), blanquer. Vivien al c/ del Clos, 52, 1r. Als baixos d’aquella casa hi van muntar una perruqueria i ella atenia molt bé les seves clientes. Als anys 30 es va obrir a la rambla de St. Isidre, 32, 1r la Perruqueria Trullols, muntada al darrer crit, amb grans miralls i mobiliari modern, amb la intenció d’atraure tot el món femení. Però de les clientes de la Pepeta Solà ni una sola va anar a la nova perruqueria, no els agradava que les pentinés un home i tant luxe no els atreia. El perruquer Trullols no se’n sabia avenir del poc èxit que tenia el seu establiment i comentant-ho amb les clientes que hi anaven repetia: “que no entenia que ell que tenia tants miralls i que les dones seguissin anant amb la Pepeta… Xotra”. La Pepeta Solà era neta i polida, dintre del normal d’aquella època i de cap manera no se li podia aplicar l’adjectiu de xotra, però com que els renoms sempre solen ser exagerats, va fer tanta gràcia que va ser un dels renoms que més impacte i persistència va tenir.
Aquest renom no li va pas fer minvar la clientela, més aviat al contrari, sempre va tenir més feina de la que podia fer i totes les dones estaven satisfetes dels serveis de la Pepeta. Va continuar la perruqueria la seva filla Regina Farré i Solà (Igualada, 11-7-1931) que després va tenir la perruqueria a la rambla General Vives, 17, fins a la seva jubilació.
Al c/ del Clos, 2 hi havia la taverna El Refugi, regentada per Josep Carles i Torras, fill de l’Hort del Venda, casat amb Júlia Solà i Solé, germana de la Pepeta Xotra. Aquella taverna estava especialitzada en cargols i tenien uns caliquenyos molt apreciats. Segurament que devia ser la taverna on reclutaven els diables d’Igualada. Alguns en devien dir la Taverna de la Pepeta Xotra, en ser parents.
