No apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1920-1980
Josep Miret i Marsal (Tous 1889) carreter.
Casat amb Josefa Cos i Farrés (Igualada, 24-2-1893), teixidora. Ell no sabia de lletra i ella sí. Durant tota la seva vida va ser un carreter molt actiu i molt popular, tothom el coneixia pel Pepet de la Pepeta, perquè ell es deia Pepet i la seva dona Pepeta.
Després de la guerra el Costa Vaquer (Joan Costa i Mussons (Igualada, 24-6-1885) Lleteria Costa, c/ St. Magí, 29), necessitava un carreter i va oferir al Pepet llogar-lo fix. L’oferta li va interessar i van pactar el sou: el Pepet li va proposar una quantitat fixa, sense pagues extres ni assegurances, el Costa ho va veure bé, perquè era l’únic assalariat que tenia i amb aquestes condicions s’estalviava tota la paperassa oficial. El Pepet va estar treballant pel Costa mentre les forces li ho van permetre, i tal com havien pactat el Pepet va plegar sense cap jubilació.
En aquells moments eren els inicis de la Seguretat Social i només les grans empreses tenien tots els treballadors assegurats. La Seguretat Social s’havia iniciat durant la 2ª República, però sense abastar a tots els treballadors. El règim de Franco ho va establir per a tothom, però van passar bastants anys abans que no estés plenament implantada.
Algú va dir al Pepet que tenia dret a la jubilació i ell ho va anar a preguntar a les oficines del Sindicat Vertical, el funcionari que el va atendre li va dir que el decret de jubilació era per a tots els obrers, que aleshores en deien productors i que ell hi tenia dret, només calia que presentés un certificat dels anys que havia treballat pel seu darrer patró; li va redactar el formulari del certificat i el Pepet va anar a veure el Costa si li firmaria. Com que el Costa estava satisfet de la feina que havia fet el Pepet, li va firmar el certificat, després de bastant temps d’haver presentat la sol·licitud, el Pepet va rebre una notificació, amb tota la parefarnàlia de l’època, que el Jefe del Estado li concedia la jubilació. El dia assenyalat el Pepet va cobrar la pensió, però el Costa va rebre un requeriment de la quantitat que havia de pagar per totes les quotes que no havia satisfet, més les sancions que l’imposaven.(JFV)
