Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1800-1930
El Cadastre de 1834 ens dona fe de Francesc Costa, hortolà de l’hort del Barral (a) Patera.
Aquesta és la referència més antiga que trobem i que lliga perfectament amb el Patera de què ens parla Joan Serra i Constansó: “…els carlins marxaren d’Igualada enduent-se el Patera, alcalde llavors d’Igualada, i dirigint-se a Òdena on projectaven fer nit. A Òdena varen anar el Pèrrica, el Macià i altres amics d’en Joan Barral i mitjançant la remesa d’uns quants mils duros, varen aconseguir el rescat del Patera.”.
On trobem més detalls del Patera és a L’Abans. Igualada 2002, pàg. 183, final del text: “En les primeres dècades del segle XX, començant pel carrer de la Concepció, en la banda de la muralla, hi havia cal Patera, que tenia quadres i actuava com a agència de transports; era conegut amb aquest nom perquè un rebesavi seu havia ballat la patera, tradicional ball de les festes de la ciutat.”
Trobem altres referències al renom Patera en altres famílies igualadines: En el lligall 977 de l’Ajuntament d’Igualada hi ha l’inventari de les propietats d’Òdena, que a l’any 1925, van passar a ser d’Igualada. Hi consta Antònia Rovira Tapiol (a) Patera.
Una altra és a: Ajuntament d’Igualada, Inventari del Patrimoni Històric, Arqueològic i Ambiental del Barri del Rec d’Igualada. Diputació de BCN. Volum 2/2 31-3-2011, Mansana 18, c/ St. Antoni de Baix, 28-36, c/ Llagasta, c/ Rec, 67. Adoberia Padró Serrals, cal Patera
I, per acabar al llibre Els carrers i les places d’Igualada, pàg. 408 diu: “plaça St. Miquel. Al núm. 5 (abans, núm. 6 del carrer de Sant Jaume) hi ha l’antic edifici de la família Padró-Serrals,…ha acollit una gran diversitat d’estadants… –La fàbrica de filats de Joan Barral i Novell (1810-1882), àlies el Patera, que va ser alcalde d’Igualada diverses vegades.”
