Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1850-1915
Francesc Torné i Serra (Igualada, 19-3-1841 – 1915), espardenyer.
Casat amb Ventura Flo i Vilaseca (Igualada, 22-9-1841). Tenien l’Espardenyeria Noll, c/ Argent, 22, segons el periòdic El Independiente del 18-4-1915.
El llibre Els carrers i les places d’Igualada, pàg. 41, parlant del carrer de l’Argent s’entreté a detallar els comerços i artesans que hi estaven establerts: “El carrer de l’Argent sempre ha estat un carrer artesanal i comercial, amb botigues d’un llarg arrelament i de productes molt diversos. Sobretot hi tenien una gran tradició els espardenyers, que sovint manufacturaven en els bancs-obradors de les voreres del carrer. Tant era així que ens consta que el 1818 hi havia nou espardenyeries, les de Pau Sans, Josep Cuadras, Josep Masferrer, Domingo Bertran, Joan Prat, Pere Joan Miquel, Miquel Salsas, Nicolau Morros i Joan Pujol. Cent anys després, a la primera dècada del segle XX, continuaven sent nou els practicants d’aquest ofici: Francisco Francolí, Pere Solà i Jordi (Cal Jordi espardenyer), Joan Gassó i Jordi, l’espardenyeria d’en Noll, Francisco Graells, Miquel Homs i Bertran, la viuda de Nicolau Roca, Salvador Costas i Francisco Torné. Aquell mateix 1818 hi havia al carrer de l’Argent, entre d’altres, i a més dels espardenyers, el fideuer Josep Franch, el vidrier Josep Riba, l’aguller Miquel Riba, el barber Anton Malvehí, el pastisser Josep Serna, el calçoner Gaetano Galtés, etc. Al segle XIX, l’ambient bulliciós s’incrementava els dies de festa, amb el barrombori procedent del Porvenir, una sala popular de ball que hi havia al capdamunt del carrer. (Aquesta sala de ball era molt modesta, era als baixos del c/ de l’Argent, 7, on l’1-9-1900, s’hi va establir de cisteller Jaume Farrés i Castellà, els diumenges netejaven l‘obrador i a la tarda s’hi aplegaven nois i noies, que ballaven tot xiulant i en deien El Porvenir). Va ser un dels primers a ser pavimentats amb llambordes (1917), gràcies a un donatiu de 5.000 pessetes que va fer el Dr. Jaume Serra i Jordi, fill il·lustre del carrer i vicari episcopal durant cinquanta-quatre anys al servei de cinc bisbes…”
