No apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1875-1940
Ramon Marcé i Vives (Igualada, 14-6-1875 – 11-1-1949), blanquer.
Va continuar l’adoberia Abadens, que va mecanitzar i electrificar. Era fill de Ramon Marcé i Ferrer (a) Ramon de la Toia (Bellmunt de Segarra, 1839), blanquer, i d’Antònia Vives i Maixenchs (a) Toia (Igualada, 23-9-1843 – 9-12-1918)
Va quedar vidu de Maria Murt i havien estat pares de Maria Marcé i Murt (Igualada, 1902) que es va casar amb Ramon Carrer i Vilaseca (Igualada, 1895) fabricant de teixits del Vapor Cremat.(JFV)
Per a poder situar l’adoberia Abadens, es pot consultar l’article de Jaume Marcé i Vives: Les adoberies que hi havia a Igualada l’any 1890, publicat al programa de St. Antoni de Pàdua de 1952. Aquest article relaciona totes les adoberies de finals del segle XIX, al llarg del rec, en la direcció de l’aigua, o sigui d’oest a est. Diu: “Més avall a cal Barral, d’Antoni Barral (Baixada del Calot, 4-6) i per l’altre cantó la del Guixa (banda sud del Rec). En l’adoberia del Nasi N. hi havia Anton Murt (a) Xana (Aquesta adoberia devia estar fent cantonada a la baixada del Calot amb la banda nord del Rec). En la mateixa part i més avall la de l’Abadens d’en Ramon Marcé (a) Ramon de la Toia.)”
El renom de Noi de la Toia el trobem a: Quan Igualada no era ciutat, d’Antoni Moncunill Torres,. pàgs. 138-9: “Sermó del Cerverí” fragment:
Encara que ja és viudet
prou que en el noy de la Toya
hi havia més d’una noya
que li guinyava l’ullet
pro ara s’han de resignà
perduda tota esperança
y se’l miren ab recansa
¡com que s’ha fet capellà!”
Segons el Cerverí devia entrar al seminari, no sabem quant temps hi va estudiar, però no va pas ser ordenat sacerdot, sinó que consta com a blanquer, suposem que a l’adoberia Abadens a la ronda del Rec, 57.
