Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1980
Pere Llacuna i Torrents (Igualada, 15-1-1881), blanquer.
Casat amb Josepa Riu i Llopart (Montbui, 1882) amb domicili al c/ St. Ignasi, 40, baixos. Tenien l’adoberia al darrera de la casa.
Va continuar l’adoberia el seu fill Josep Llacuna i Riu (Igualada, 16-10-1907). El renom els venia perquè algun avantpassat era músic. Es van implicar molt en les festes del Barri de Xauxa (St. Ignasi, Creueta i travessies), on el Músic era el protagonista de les comparses més sonades.
Josep Llacuna i Riu es va casar amb Maria Parelló i Aguilera (Igualada, 13-6-1914), a ell li deien El Músic, igual que el seu pare, i ella era filla de cal Guitarra i per tant era la Guitarra, quan van començar a festejar i molt discretament es van donar la mà, els més bromistes del barri van cridar: “Mireu el Músic toca la Guitarra”. Tothom va riure i ells no es van enfadar gens”. (JFV.)
Amb aquest renom també eren coneguts els seus germans. Un va ser Josep Llacuna i Torrents, que a l’any 1950 vivia al c/ Aurora, 28, amb dos fills, Joan i Josep Llacuna i Miserachs. El Joan era mestre en pràctiques a les Escoles Municipals el 4-1-1940 i el juliol de 1973 va ser premiat en el XIV Concurs de l’AFI.
El llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 132 ens explica més detalls d’aquest renom: “El cognom de la família és Llacuna; vivien al carrer de Sant Ignasi i són blanquers d’ofici. Sembla que un avantpassat tocava el fiscorn i la viola i d’ell en varen heretar el motiu de “Músic”.
El pare de l’actual cap de família, traspassat fa pocs anys, era un home molt trempat, sempre estava a punt d’organitzar xerinoles i tots els seus afanys eren fer celebrar solemnement la festa del barri del “Bassot” de la qual ell era el puntal més ferm. Cap a les darreries del mes de setembre era quan se celebrava, i tot Igualada feia cap al barri per tal de veure quina bromada havia muntat el Músic. I hem de dir que la gent mai no se’n tornava defraudada puix que sempre s’hi feia un bon tip de riure. El seu enginy per les gatzares era allò que se’n diu excel·lent.
Com qui compleix amb una fidelitat amb el renom, es va casar amb una noia de cal Guitarra: el destí té les seves ironies!…
Aquest era el pare del Llacuna actual, però l’avi també era de la mateixa teia. Perquè us en pugueu convèncer permeteu-nos que us expliquem un fet força jocós protagonitzat per ell:
En la successió d’hereus de la família Llacuna, des del Músic fundador fins a l’actualitat han exercit diferents activitats. Així un parell de generacions es va dedicar al carrateig, és a dir, a fer transports per compte d’altri per l’interior de la ciutat. Un dia, però, van deixar aquest ofici per a dedicar-se al negoci d’adoberia i, per tant, es van vendre carros i animals. Al cap de temps, el senyor Llacuna (avi) va rebre una comunicació de la Casa de la Vila en la qual se’l feia sabedor que en el repartiment de contribucions dels carreters a ell li havien assignat una quota de dotze pessetes anuals que, si no tenia res a reclamar les anirien a cobrar en dos terminis, un a la fi del proper mes de març i l’altre a l’octubre vinent.
El Músic (avi) en llegir allò va dir molt indignat:
–És clar que hi tinc a reclamar; si ja fa més d’un any que hem deixat l’ofici de carreter!
Vet ací que a l’endemà se’n va anar a veure el Secretari amb un farcellet a la mà i la baixa de contribució que acreditava el cessament en aquella activitat. El Secretari es va mirar la baixa, va consultar les llistes i en veure que el seu nom hi constava li va dir:
–És estrany, és estrany, que t’hi hagin tornat a posar.
Aleshores li pregunta:
–Així no tens cap carro?…
–No.
–Ni el teu fill tampoc?
–Tampoc. Ara, el meu nét sí que en té un, però no crec que pagui contribució.
I desfent el farcell que portava li mostrà un carro de joguina amb un cavallet de cartró. El Secretari en veure allò va dir:
–Vés, vés, plaga! No hi ha res d’estrany que et diguin el Músic perquè sempre toques el bombo!…”
