Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1800-1970
També ho trobarem escrit com a MORLANC
Al segle XIX hi devia haver diversos Morlancs, com a mínim en coneixem dos.
El Murlanc Terrisser o del Passeig i el Murlanc de la Soledat, que era del Gremi dels Traginers. Tant en l’un com en l’altre hi trobem els mateixos cognoms, la qual cosa vol dir que hi ha una arrel comuna.
Murlanc Terrisser, tenia la teuleria al passeig, a prop del c/ d’Òdena. Era Josep Martí i Aguilera, c/ Amnistia, 14 (Matrícules Industrials). Al c/ de l’Amnistia hi devien tenir el domicili particular i als baixos el dipòsit de materials de construcció i les peces més delicades. Al c/ Amnistia, 14, després del Murlanc hi va haver la fàbrica de guix del Llansana i posteriorment Mariano Andrés i Miquel (a) L’Esquilet.
El Murlanc de la Soledat era Francisco Martí. El seu avi Joan Aguilera i Malvehí va ser banderer del Gremi de Traginers l’any 1822.
Al segle XX el forn de cal Murlanc era la fleca que encara hi ha al c/ de St. Magí, 9.
El testimoni que ens dóna Joan Serra i Constansó d’haver treballat ell a la rajoleria de cal Murlanc, i durant molt temps, és de gran valor, a més ens explica quines van ser les peces que es van trencar: cairons de cup vernissats, es feien servir per a l’interior dels cups, però també per a folrar l’interior dels clots dels blanquers (un cairó era una rajola de ceràmica quadrada de 40 per 40 cm. Història Blanquers, pàg. 89). Per a coure aquests cairons i sobre tot per a vidriar-los, vol dir que el forn que tenien els Murlanc era de potència.
El llibre Els carrers i les places d’Igualada, pàg. 400: “C/ Sant Magí. Al núm. 9, hi havia el forn de Cal Murlanc (de Ramon Martí i Morera), del qual JSC ponderava les mones”.
