Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1970
També el trobarem com PEP LLAUNER
Josep Vergés i Serra (Igualada, 1898), solter, electricista.
Fill de Vicenta Serra i Mercader (Igualada, 1868), que era una noia de Cal Serra Matons.
El 15-1-1962 va posar la llauneria al seu nom. Domicili: Soledat, 22, bis (ara Soledat, 24).
El renom li van posar perquè també feia de fonedor de metalls, però no hi tenia gaire habilitat i les peces foses no li quedaven tan bé com a altres professionals. Actualment: Electricitat Àngel Escura.
La Diana Dormint era la nòvia del Pep Llauner.(JPS)
Quan el Motllo de fer Dimonis es va vendre la llauneria de la Soledat, va traslladar el taller al c/ dels Esquiladors. En jubilar-se va fer de sagristà de l’església de la Soledat.(NVV)
El llibre Renoms igualadins, 1984, pàg. 131 ens explica una anècdota d’aquest personatge: “També era conegut per Pep Llauner puix que aquest era el seu ofici i estava establert al carrer de la Soledat.
Sembla que de jove va intentar d’aprendre de fondre metalls, però es veu que l’home no en va sortir pas gaire airós. Ho va haver de deixar córrer perquè no sabia preparar els motllos i les peces li sortien tan deformades que la gent deia que semblaven fetes pel dimoni. Amb aquests elements el poble va compondre el seu motiu: El Motllo de fer dimonis. Cap a les velleses, buscant un sobresou, es va posar a fer de sagristà a la Parròquia de la Soledat. Davant de casa seva hi tenia la botiga un sedasser que portava una vida un bon xic particular: era estrambòtic i poc sociable. Com sia que els veïns mai no l’havien vist a freqüentar l’església, deien d’ell que era espiritista. Però pensem que l’home no arribava a tant; ara, descregut i anticlerical sí que ho era.
Al cap de pocs dies que el Pep exercia de campaner, el sedasser es va topar amb ell i aturant-lo li va dir:
–Home, Pep, que a l’Església s’hi fiqui un dimoni ja és massa, però que s’hi fiqui el Motllo!…
El Motllo!… L’home no s’ho sabia acabar. El Motllo!…”
