Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1869-1970
Bartomeu Padró i Vilaseca (Igualada, 15-6-1835) (a) El Mistos, perquè feia i venia mistos.
Era fill del culebrer Josep Padró i Sellarès i de la seva segona esposa Antònia Vilaseca i Revill. Bartomeu Padró va anar a viure a Manresa i es va casar amb Josefa Rius i Serra (Igualada, 1837) on els va néixer el seu fill Ignasi Padró i Rius (Manresa, 1864).
No tenia cap ofici concret, feia les feines que sortien, tocava la corneta, possiblement a l’exèrcit. Mentre era a Manresa, es va construir i posar en servei el tram de tren gran entre Barcelona i Manresa l’any 1859. Aquesta comunicació ferroviària va fer que a Manresa hi arribessin fàcilment tots els avenços tecnològics que la revolució industrial generava. Una d’aquestes novetats va donar ofici al Bartomeu.
Fins a mitjans del segle XIX era molt difícil encendre foc, requeria una gran habilitat per a fer saltar una espurna de la pedra foguera. Amb l’invent dels mistos va ser fàcil encendre foc. L’any 1832 Trevany de Viena va fer el primer misto, utilitzant fòsfor blanc, però el fòsfor és un verí mortal i no es podia generalitzar el seu ús, a més el fòsfor es pot inflamar de manera espontània.
Per solventar aquests inconvenients, posteriorment a Suècia van aconseguir fer una barreja de fòsfor i altres matèries i van obtenir el que ara coneixem com a fòsfor vermell. Aquest producte es va comercialitzar a Espanya amb el nom de “Fósforo mixto”. Per a designar els llumins els castellans van agafar la primera part “Fósforo” (a més de cerilla que ja existia i volia dir candela prima) i els catalans vam utilitzar la segona part “mixto”, però com que és més fàcil dir misto així van quedar batejats els mistos.
Una adrogueria important de Manresa venia el “Fósforo mixto” i el Bartomeu Padró i altres que no tenien feina van aprendre de fer mistos, feien teies primes, en sucaven la punta amb aquell nou producte, esperaven que s’assequés i ho anaven a vendre. Com que a Manresa eren molts que en feien van decidir venir a Igualada a oferir el nou invent.
Com que per a vendre la seva mercaderia cridava “Mistos!, Mistos!” d’això li va venir el renom que ja el tenia el 1869 quan era el corneta dels republicans.
Tant al Padró de 1890 com a l’anterior li consta l’ofici de “fosforero”, un ofici ben legal però que va deixar de ser-ho quan el govern de Madrid, ofegat pels deutes de les guerres de Cuba i Filipines va crear el “Monopolio de Fósforos y Cerillas” el 1893 i aleshores van haver de deixar de fer i de vendre mistos, però ja els va quedar aquest renom tant a ell com al seu fill Ignasi Padró i Rius (Manresa, 1864) que també constava com a “Fosforero” en el Padró de 1885 i que es va casar amb la manresana Josefa Soler i Marcet.
Aquests van ser els pares de Nicolau Padró i Soler (Igualada, 3-3-1898 – 17-7-1961) que va ser el darrer nunci que va tenir Igualada. També va ser guàrdia municipal i tothom el coneixia pel Nunci i molt més pel Mistos.
El llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 126 hi ha una foto de “Nicolau Padró Soler (a) El Nunci i també El Mistos. guanyador del primer premi del Concurs de Nuncis de la Fira de Mostres de Barcelona. 11-6-1933. Foto Procopi Llucià (AFMI).
