Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1939-1990
Eduard Bernadas i Vallès (Igualada, 28-4-1881), barber, rambla Nova, 12.
El règim franquista va voler imposar el castellà i per a enriure-se’n d’aquesta disposició, els clients de la Barberia Bernadas en deien a cal Meriendas, fent veure que traduïen el seu cognom.
El llibre Renoms igualadins, 1984, pàg. 122 ens ho explica: “Acabada la Guerra Civil certes coses es van posar molt serioses, i seguint indicacions superiors tot el que transcendia al carrer s’havia de fer en castellà. Mentre s’estava en família encara es podia parlar en català, però quan en una tertúlia o en algun altre lloc s’hi trobava una persona de parla castellana, per deferència, deien, tots havien d’usar la seva llengua. Entre la gent hi havia persones que la sabien parlar amb una certa traça, però també n’hi havia d’altres els quals, tot i la bona voluntat que hi posaven, els sortia un llenguatge força macarrònic. Agafant-se les coses pels cabells, hi va haver algú que fins i tot traduïa els cognoms. Així, a un senyor que es deia Bernadas, els seus contertulis li van començar a dir Meriendas i tots el distingien amb aquest renom.
Quan va passar aquella marfuga també li van deixar de dir i avui aquest motiu pensem que es pot considerar extingit.”
