Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1880-1930
No sabem l’identitat d’aquest Massip borratxo. El llibre Renoms igualadins, a la pàg. 120, en parla però no en diu el nom. Suposem que Massip devia ser el cognom.
Tampoc no en diu el nom Miquel Ball: “El Massip rondava pel cementiri, feia de mecànic en les autòpsies i sovint es quedava a dormir dintre d’un nínxol buit.”
El llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 120 explica alguna cosa d’aquest renom: “Era alcohòlic, un pobre home dominat per la beguda. Es conta d’ell que cada nit s’emborratxava i moltes vegades, sobretot a l’estiu, queia pels carrers i allà passava la nit dormint a la serena. Els guàrdies nocturns, si el trobaven, el portaven al “cuartelillo” i a matinada, abans de deixar-lo anar, li donaven una bona pallissa perquè se’n recordés. Ell, però, no escarmentava i tornava a caure en el mateix vici. El dia que tenia esma se n’anava a dormir la mona al cementiri; així, dintre d’un nínxol sabia que no l’amoïnaria ningú. Allà era al revés; allà era ell qui en més d’una ocasió havia donat algun esglai a aquelles persones matineres que visitaven aquell sant lloc. Algú, sorprès, es va creure que era un mort que es bellugava!…
El pobre home a més d’embriac era bastant curt de gambals, i un jorn que es trobava a la Rambla, per fer una facècia de les seves es va agafar fortament a una reixa bo i cridant a ple pulmó:
–Que no sortiràs? Ja ho crec que sortiràs!…
Atrets pels seus crits, primer s’hi van parar unes quantes canalles, després persones grans. Ell continuava amb els seus crits:
–Que no sortiràs?… Ja ho crec que sortiràs!…
Quan va tenir un bon grup de curiosos reunits, amb gran estrèpit va deixar anar una ventositat per l’anus i bo i mirant-se la gent exclamà:
–Ho veieu? Ja ha sortit!…
I se’n va anar abans no l’estarrufessin…”
