Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-…
Masia del terme d’Òdena a 1000 m. a l’oest de Can Macià.
L’origen del renom prové del primer Maringallo que va ser Joan Alsina, carreter de Torà, que es va casar amb Rita Baliu d’Igualada. Portava una brusa molt escassigallada, li deien: “sembles un pringall” < pringallo < Maringallo. Aquesta teoria l’explica Magí Puig en un article a la premsa.
El llibre Renoms igualadins, 1984, pàg. 116 ens explica més detalls d’aquest renom: “Es desconeix l’origen d’aquest renom. El primer a qui li fou aplicat va ésser en Joan Alsina, que era carreter i pagès; habitava una casa amb façana a la plaça de la Bomba, amb un pati i al darrera una pallissa que donava al carrer del Molí de l’Abadia, avui Sant Antoni de Baix. En Joan Alsina va tenir tres filles. Al morir aquest primer Maringallo l’any 1862, va deixar la casa pairal de la plaça de la Bomba a la seva filla gran; i a les altres dues filles Pelegrina i Francesca, els va llegar la pallissa amb entrada pel carrer de Sant Antoni de Baix. Aquestes dues germanes varen enderrocar la pallissa esmentada, i en el mateix lloc hi aixecaren una casa amb celler, dos estatges i golfa. Des d’aleshores, any 1864, als de la plaça de la Bomba se’ls anomenà de cal Maringallo de Dalt, i als del carrer de Sant Antoni de Baix de cal Maringallo de Baix.
La Pelegrina, una de les germanes de Baix, es maridà amb en Josep Puig (àlias Porcater); aquest que era el meu besavi, va comprar l’any 1889 una adoberia al carrer de Sant Antoni de Baix nº 98 i, juntament amb el seu fill Magí, i fent companyia amb dos germans de la seva nora Valentina, començaren a fer de blanquers. Des d’aquesta darrera data, al Maringallo de Baix se l’anomenà, també, Maringallo Blanquer, i al de Dalt, Maringallo Pagès.
Faré, ara, a continuació una breu genealogia familiar. El primer Maringallo, Joan Alsina, casat amb Rita Baliu. La segona generació la formaren les germanes Maria, Pelegrina i Francesca Alsina Baliu. La Maria Alsina es va maridar amb en Blai Morera l’any 1849; d’aquest matrimoni van néixer en Josep, Joan, Agustí i Rita Morera Baliu. En Josep Morera es va casar amb Josefa Llobet (de cal Palet del carrer de la Soledat). Fruit d’aquesta unió foren Josep, Montserrat, Rita i Maria Morera Llobet. L’hereu en Josep Morera es mullerà amb Llúcia Casanovas (de cal Teixidor), i varen tenir tres filles: Pepita, Teresa i Maria Morera Casanovas. La Pepita Morera es va casar amb en Jaume Salat; fills d’aquest matrimoni són Mª Teresa, Josep, Montserrat i Joan Salat Morera. En Josep Salat està casat amb Mª Teresa Miret i tenen tres fills: Roger, Maria i Oriol, que formen la setena generació de cal Maringallo (de Dalt o Pagès). Des de l’any 1978 la casa pairal de cal Maringallo (plaça de la Bomba) resta deshabitada.
La nissaga de cal Maringallo de Baix o Blanquer és com segueix: a l’any 1862 la Pelegrina Alsina es va maridar amb el ja esmentat Josep Puig (de cal Porcater), varen tenir un fill Magí Puig Alsina, que es mullerà amb Valentina Roca (de cal Roca Mantes); llurs fills foren: Teresa, Manuel, Josep i Jaume Puig Roca. En Manuel Puig es va casar amb Antònia Gubern Riba (filla de Ramon Gubern, cabaler de cal Magre de Clariana); fruit d’aquesta unió sóc un servidor, Magí Puig Gubern, casat amb Mª Dolors (de cal Perico). Els nostres fills, Mª Rita, Manuel, Salvador i Ramon Puig Vidal, formen la sisena generació de cal Maringallo (de Baix o Blanquer).”
(MPG) deia el 1984 que desconeixia l’origen del seu renom, en canvi ja l’explica el 18-12-2008 a L’Enllaç. (JFV)
