Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-…
Josep Baliu i Badia (Igualada, 1884), blanquer i membre de la Dena de Blanquers de 1931.
Casat el 20-6-1912 amb Joaquima Boyer i Guitart (Igualada, 16-5-1889 – 1982), fill d’Antoni Baliu i Vives, amb domicili c/ St. Antoni de Baix, 4.
L’origen d’aquest renom aplicat a una família tradicional d’Igualada que no tenen cap ascendència aragonesa ens l’explica Antoni Moncunill i Torras (a) Febres en el llibre De quan Igualada no era ciutat, 1990, pàg. 142: “Sermó dels ignocents any 1907” autor el Cerverí: “El Baliu. Si no m’enganyo – crech que y ab rahó discurro – pel seu posat de baturro – també li diuhen el maño.”
El Manyo xic era Antoni Baliu i Badia (Igualada, 1889 – 13-7-1975).
Una altra persona a qui li deien El Maño era Eugènio Pérez Peliego (Leico, Saragossa, 2-6-1911) guàrdia urbà a Igualada a mitjan segle XX. Vivia a c/ Sta. Caterina, 15.
També li deien El Maño a Manuel Llanas Novel (Binèfar, 1910 – Igualada, 1979) manobre i hortolà de l’hort del Maure de cal Pau de la Pobla, casat amb Remei Solé i Dalmau (Can Patufal, Montbui, 1920). Va ser entusiasta de les festes c/ Sta. Caterina.
Casa Maño. L’Abans. Igualada II, pàgs. 520-521: “Botiga casa Maño, el 1988, rambla St. Isidre, 38, regentada per l’Antònio que venia llaminadures”. També en parla el llibre Els carrers i les places d’Igualada, pàg. 380: “rambla St. Isidre. Al núm. 38, …Ja el 1974, s’hi va obrir el nou establiment de llaminadures de Teresa Muñío Turón, la Manya, que fin llavors es trobava al núm. 34 de la mateixa Rambla. El nou establiment que portava el nom de Casa El Maño, va ser regentat pel gendre Antonio Giménez Gilabert, casat amb Mercedes Pablo Muñío.”
Un altre Manyo era el Xurrero. També en parla el llibre Els carrers i les places d’Igualada a la pàg. 376: “rambla St. Isidre. Al núm. 24, …A l’altra porta de l’edifici hi ha instal·lada, encara avui dia, la xurreria i bunyoleria Duna, de la família Ramis-Ballabriga, que ha tingut establiments ambulants en altres punts de la ciutat. Va començar el negoci –al núm. 1 de la mateixa Rambla i a l’any 1923– l’aragonès Josep Ballabriga i Alvira, conegut com el Manyo i el Xurrero, i van continuar-lo, successivament, la seva esposa Juliette Lamire, la filla d’ambdós Julita i el seu marit Miquel Ramis i Pasqual i el fill d’aquests darrers, David Ramis i Ballabriga.”
Taverna del Maño. Va ser molt popular els anys que va ser oberta del 1954 al 1979, a la plaça de Catalunya, 4, la taverna d’Antoni Ostal i Chela (a) El Maño, on després hi va haver la Cavateca Victòria. L’Abans. Igualada II. pàg. 668: “…la cavateca Victòria, davant de l’Estació Vella – que convidava els artistes a exposar la seva obra-.”
