Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1957
Jaume Tomàs i Turull (Igualada, 25-7-1890 – Clarmont d’Alvèrnia, 6-12-1957), blanquer.
Magí Puig ens en descriu un episodi de la seva experiència personal: “Era el dia 20 de juliol de l’any 1936, venen a casa un grup de milicians a fer un escorcoll. Inspeccionen tots els racons buscant el meu pare. No el troben. Pregunten a la meva mare on és. Ella respon que no ho sap. Un milicià condueix la meva mare fins al terrat. Li apunta l’escopeta amenaçant de disparar l’arma si no confessa on és el marit. El fet de conduir-la al mig del terrat fou sens dubte premeditat, pensant que el meu pare s’havia amagat a casa d’algun veí i que en veure la seva esposa amenaçada de mort sortiria. Els moments són de màxima tensió. Els veïns espaordits alcen totes les persianes, per demostrar que no eren encobridors. De sobte se senten crits i forrofoll. El Magret, un dels més temibles homes d’aquells temps atziacs, s’obre pas entre la gent amb l’arma desembeinada. Arriba al terrat de casa i apuntant amb la pistola al milicià li diu: “Si dispares, ets mort. A aquesta dona no se li pot fer cap mal. El seu pare, el Ramon Gubern, em va ensenyar a mi l’ofici de blanquer.”
En trobarem més informació a l’obra d’ADR Guerra Civil i 1r. franquisme. (pàgs. 49 i 55)
