Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1936-1939
Gaspar Mensa i Soms (Igualada, 27-1-1906), fuster.
Conseller de Sanitat i Assistència Social de l’Ajuntament d’Igualada el 31-10-1936. Responsable i promotor de la Clínica Maternal de Cal Godó inaugurada 10-5-1937, on hi va construir una incubadora de fusta de la seva invenció. D’això li vé el renom.
El llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàgina 107 explica sobre aquest renom: “La Llevadora de Fusta. A jutjar per l’article que precedeix el nom del personatge de qui ara parlem sembla que es tracti d’una dona i no és pas així.
La Llevadora de Fusta era un home i un home dels d’acció. Era fuster d’ofici i molt bon operari, però també tenia vel·leitats revolucionàries i, com els bons, era de la F.A.I.
Va formar part del Comitè Antifeixista, ostentava dintre d’aquest organisme la presidència d’una comissió delegada, la de Sanitat, la qual cosa vol dir que era l’amo dels metges, de les infermeres, del Dispensari i de l’Hospital. He dit l’amo sense pensar-ho gens, puix que tractant-se d’anarquistes el mot amo resulta molt impropi. Havíem de dir el responsable i així queda bé.
Com hem dit el nostre protagonista era home d’iniciativa i aviat ho va demostrar. Va fer moltes obres a l’Hospital adaptant-lo als corrents moderns d’acord amb el nou “ordre revolucionari”.
Però, no es va pas parar aquí: la seva obra cabdal va ésser la creació d’un establiment clínic dedicat exclusivament a les parteres.
Actiu com era i diligent va instar el Comitè per cercar un lloc adequat. Els companys de la Junta Revolucionària van buscar una casa abandonada per un feixista i amb unes obres d’adaptació la “Maternal” aviat va funcionar. Ell, sempre gelós en el seu càrrec procurava impulsar-la i per tal que no hi manqués res hi feia moltes visites. Això va fer que els veïns –sempre n’hi ha de xafarders– comencessin a dir que semblava una llevadora i per no confondre’l amb les altres, tenint en compte que era fuster, li van dir “La Llevadora de Fusta”.
Vet ací l’arrel del renom, però deixeu-nos dir una altra cosa, encara:
La casa que el Comitè va requisar per a la creació de la Maternal va ésser la mansió de la família Godó. Ací a Igualada, en aquells temps, quan un minyó demanava una cosa als seus pares i a judici d’aquests la cosa era massa cara el pare s’acarava amb el fill i per justificar la negativa li deia:
–Que et penses que has nascut a cal Godó?…
Així mateix, quan un jove o una noia presumien en el vestir, certa gent també solia dir:
–Aquest –o aquesta– sembla que hagi nascut a cal Godó!…
Vol dir això que la dita va esdevenir una frase tòpica amb la qual el poble expressava que el fet de néixer a cal Godó –en temps normal, s’entén–, era reconegut com un gran privilegi.
Vet ací, doncs, que per obra i gràcia de la “Llevadura de Fusta”, els igualadins que van venir al món a “La Maternal”, durant el període revolucionari, de retob, es van beneficiar d’aquest privilegi: van néixer a cal Godó!”
