Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1980
Vegeu també: EL SENYOR JUSTET
Just Puiggròs i Sagristà (Barcelona, 18-4-1889), empleat de banca.
Fill de Pere Puiggròs i Serra (Senyor Peret de les Escoles de l’Ateneu Igualadí) i Mercè Sagristà i Juan.
Casat el 10-6-1914 en primeres núpcies amb Valentina Casajoana i Mateu (Manresa, 9-6-1886 – Igualada, 18-6-1941). D’aquest primer matrimoni es van afillar Carme Reina i Sànchez (Almeria, 15-3-1926).
En segones núpcies es va casar amb Maria Piqué i Carulla (Barcelona, 18-8-1916). D’aquest matrimoni els va néixer Mª Dolors Puiggròs i Piqué (Igualada, 19-1-1948).
El seu perfil biogràfic és extraordinari, fill del Senyor Peret que va entrar a treballar a les Escoles de l’Ateneu Igualadí com a auxiliar, però que va demostrar un amor i una dedicació tan gran envers els alumnes que li van dedicar una placa al Palau Escolar. El Senyor Justet va heretar del seu pare l’amor als infants.
Va arribar a Igualada 1909. Segons el seu nebot Jaume Puiggròs i Codina, de jove havia estat a Cuba. El que tenim d’ell documentat és que el dia 10-6-1914, vivia a la rambla de St. Isidre, 49, 3er. i allí es va casar.
A les 11 de la nit, el rector de Santa Maria Mn. Eudald Muntadas hi va anar i els va administrar el sagrament del matrimoni per “periculo mortis”. Segons aquesta inscripció nº 21 del Registre de Matrimonis de la parròquia de Santa Maria de l’any 1914, l’ofici del nuvi era maquinista, no precisa si era ferroviari o bé maquinista d’alguna màquina de vapor.
Abans de 1925 el Poble Sec era terme d’Òdena i ell ja hi tenia una caseta, en un carrer ample que a l’any 1931 li van posar el nom d’Avinguda del 14 d’abril i el franquisme va canviar per Rei Ferran d’Antequera, 45.
En la seva vida laboral va ser empleat de banca, ja abans de la guerra. Hi va entrar per la categoria inferior de sereno del Banc Hispano Comercial, després va ser-ne cobrador.
El 13-12-1935 es va inaugurar el Casal Social, al passeig Verdaguer, 43 i ell hi dirigia un gimnàs, secció de nens. Abans de l’entrada dels nacionals els dirigents republicans van ordenar carregar un tren amb tot allò de valor que hi havia a Igualada. El 21-1-1939 al matí el tren va sortir de l’estació d’Igualada i els dinamiters de la Brigada del Líster van anar volant els ponts després del pas del tren. Van volar el pont de la riera d’Òdena, el pont de ferro de Rigat, però no van destruir cap altre pont ferroviari perquè el tren va quedar deturat a la Pobla de Claramunt on els nacionals hi van entrar-hi a Igualada. El Senyor Justet com que tenia les claus del Banc Hispano Colonial, el van anar a buscar a casa seva amb un camió amb ordres que obrís l’oficina, van carregar la caixa de cabals i li van dir que pugés a la cabina, ell hi va pujar però llest va baixar per l’altra porta i es va escórrer pel passatge de l’Ateneu. Hi ha testimonis que van prendre les caixes de cabals als altres bancs i caixes. La Banca Arnús tenia cambra cuirassada i sembla que no va ser violada.
Després de la guerra va cooperar amb el Catecisme Dominical, dirigint les excursions que es feien el diumenge a la tarda, va organitzar un gimnàs als Caputxins i vetllava pel bon ordre al Centre Catequístic (al local de la Federació Obrera Allà Baix).
El 25-7-1956 va ser nomenat Cònsol d’Honor del Poble Sec on havia organitzat Cercolets, Bastoners i Pastorets, a més de col·laborar amb les Caramelles. (JFV)
