Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1850-1920
Sembla que era un xicot beneit que voltava pels carrers de la ciutat.
Joan Serra i Constansó ens en parla “Però en lo que badava més era seguint algun dels molts beneits que rondaven per la vila. El Joanet de l’Ègum sobretot em tenia encantat. Era un tipus petitó, d’ulls vius i amb bigoti i perilla de romàntic. Tocava el flabiol amb el nas i duia un tamborino minúscul. Si li parlaven dels dimonis s’enfurismava fins a un punt que el feia perillós i això donava motiu que la gent el tingués per un esperitat. Una de les seves habilitats era dir el parenostre plorant i rient. Quan tocava el flabiol se sentia, segons ell, des de Montserrat.”
La publicació El Igualadino a principi del segle XX ens parlava d’altres persones de la ciutat que tenien problemes mentals: “En Juanito. El nom del Juanito s’ha col·locat a l’altura dels tan memorables Joanet de l’Ègum, Camilo i Jaume de les Trompes.”
Ho corrobora Antoni Carner Borràs a Estampes Igualadines: “Joanet de l’Ègum, bigoti i perilla, tocava el flabiol amb el nas”
