Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1800-1960
Marià Andrés i Moliner (Alpeñes, Terol, 6-5-1872 – Igualada, 31-12-1918), esquilet.
Vivia i estava establert al c/ dels Esquiladors, 14. Casat amb Hospícia Corbeton i Moya (Argente, Terol, 1879), li deien Aspícia.
A finals del segle XIX el jutge d’Argente (Terol) va ser destinat a Igualada, junt amb la seva família. Va venir, com a minyona, Hospícia Corbeton. Aquesta va engrescar el seu promès a venir a fer d’esquilet. Es van casar el 1899 i van tenir fills, però la mortalitat infantil era molt alta i van veure morir algun dels seus fills. L’any 1906 l’Hospícia estava embarassada i va anar a parir a casa dels seus sogres a Alpeñes (Terol).
Els fills de la parella van ser: Josep Andrés i Corbeton (Alpeñes, Terol, 2-1907), que era sabater i treballava fent sabates darrera d’on el seu pare esquilava. I l’Isidre Andrés Corbetón (1910) , que va ser fuster.
El Josep Andrés estava casat amb Mercè Solé i Badia (Igualada, 9-5-1908), nuadora de ca l’Ortínez. La seva filla Nuri Andrés i Solé (Igualada, 12-9-1935), es va casar amb Manuel Hernàndez i Porras (Salamanca, 1933) i van ser els pares de Mª Montserrat Hernàndez i Andrés (Igualada, 20-2-1966), esposa d’Antoni Rabell i Farreras (Igualada, 9-6-1963), constructor i propietari del Museu del Tren d’Igualada (Railhouse Barcelona, c/ Alemanya, 47).
L’esquilet Marià Andrés, era estalviador i va poder comprar la casa de Pere Llansana i Bosch (Igualada, 1-10-1909) al c/ dels Esquiladors, 14, on es va establir ell i els seus fills, el Josep fent de sabater i l’Isidre de fuster. Una altra adversitat va ser la guerra, el Josep va ser cridat a files l’abril de 1938 i va morir, al front de guerra, el 26-1-1939 a Prats de Lluçanès.
Hi havia altres esquilets, al c/ de St. Agustí, 19 i a la travessia del Vallès, 4.
Al mateix lloc del carrer dels Esquiladors, hi va haver, després de la guerra un esquilet que tenia de cognom Mateo i la seva esposa Labrador.
També era esquilet Josep Berga i Armengol (Guimerà, Lleida, 5-10-1914), esquilet i blanquer, casat amb Antònia Miserachs i Roca (Igualada, 1920), modista. L’any 1950 vivien al passeig Verdaguer, 156, en una casa unifamiliar. Tenien dues nenes, Isabel (Igualada, 4-1-1946) i Josefina (Igualada, 14-1-1949). Uns anys després es van vendre la casa i van obrir la botiga Modes Antònia, al c/ Nou, 4, on hi havia hagut el Benito carboner de cal Cubero. (JFV)
