Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1950
Antoni Serra i Enrich, formava part de la Dena dels Blanquers de 1931 (Renoms igualadins pàg. 67).
Era fill d’Antoni Serra i Contí (Igualada, 25-2-1868) i net de Pau Serra i Biosca (a) Pau del Curt (1835). L’adoberia de cal Curt era al nord de l’Hort del Mas Capell i va passar a formar part de l’Adoberia Badia, c/ St. Antoni de Baix, 104, a l’oest de l’adoberia de cal Tabola.
Joan Serra i Enrich de cal Curt es va casar amb la pubilla d’Aprestos Solà (El Cilindro) i van formar l’empresa AYASA (Aprestos y Acabados S.A.) al carrer Paradís, 3. La titular era Conxa Solà, Vda. de Joan Serra i Enrich, c/ Indústria, 16 i tenien també l’empresa Comercial Serra S.A. c/ St. Carles, 29. Importació de cuirs.
Antoni Dalmau diu:“…Joan Serra i Enrich, de la nissaga de blanquers de Cal Curt i casat amb Conxa Solà del Cilindro, s’havien quedat a Perpinyà…”
Programa de Sant Antoni de Pàdua, 1952. Les adoberies que hi havia a Igualada, l’any 1890. de Jaume Marcé i Vives, ratlla 59 “A cal Pau del Curt de N. Serra”.
El llibre Els carrers i les places d’Igualada, pàg. 462, parlant de la Soledat, 85, diu: “era Cal Curt, un edifici de 1917, que era el domicili familiar d’Antoni Serra i Enrich, un industrial blanquer que es va acabar traslladant a viure a Buenos Aires, on va dedicar-se a l’exportació de cuiros.”
El llibre Renoms igualadins, 1984, pàg. 67: Ofereix l’historial de Cal Curt i de la Dena de Sant Antoni de 1931 amb una fotografia amb tots els components: “Més que el renom d’un individu, aquest motiu era el d’una dinastia de blanquers, el patriarca de la qual era conegut pel Pau del Curt. De cognom es diuen Serra.
En Pau Serra va morir molt jove, i la seva vídua, la Rita, una dona molt enèrgica, amb cinc fills que li va deixar, quatre nois i una noia, no podia pas badar. Ella els va pujar a tots i tots devien sortir tan actius com la mare i com ho fou el pare, a jutjar per la carrera que van fer.
El motiu, doncs, que ostentaven no els esqueia ni gens ni mica, puix de curts no n’eren ni d’estatura, ni de magí, ni de gambals. De blanquer que fou el pare van passar a ser grans fabricants de “Curtits”, i més tard magatzemistes de cuirs, amb casa compradora de fama internacional, establerta a Buenos Aires. En temps de la guerra civil, els germans es varen exiliar. El renom de la família va donar lloc a diferents anècdotes. Vegeu-ne una de força graciosa: la casa pairal radicava al carrer de la Soledat, i dues portes més amunt hi vivia un veí al qual deien el Llarg. Un dia un bon home havia d’anar a cal Llarg, però equivocadament va trucar a cal Serra. Com sia que no els conexia va preguntar:
–Que és aquí a cal Llarg?
–No, li van contestar, ací és a cal Curt!…
L’home es va creure que es mofaven d’ell, però més tard aclarien la cosa i tot va acabar bé.
Si us plau de llegir-la, us podem contar una altra anècdota referent a la família Serra: un dels germans, el Joan, l’únic que després de la guerra es va quedar a residir a Igualada, va contraure matrimoni amb la pubilla d’una fàbrica d’aprestar roba, coneguda arreu de la ciutat amb el nom del Cilindro, paraula que la gent senzilla amb el seu llenguatge vulgar en deia el Salindro. En Joan Serra, home de molta capacitat de treball, com tots els germans, atenia els dos negocis, el dels cuirs i el dels aprestos i encara li sobrava temps per a tenir cura del Consolat del Paraguai, càrrec que exercia a la ciutat de Barcelona. Això vol dir que igual residia a Barcelona que a Igualada, i quan era ací tenia l’estatge a la planta noble de l’edifici del Cilindro. Amb motiu d’unes obres que va haver de fer, reformaren el portal d’entrada, en el qual, sobre la dovella que estreva l’arc figura una lletra S, inicial del cognom de la mestressa que es deia Solà.
Un amic de la família, un dia, bo i contemplant la reforma del portal, comentava:
–Ja ho sabia, ja que els de cal Curt de curts no en teniu res; ara mateix d’aquesta S no se’n pot treure més partit, puix que igual pot significar Serra, que Solà, que Salindro!…
Aprofitem, ara, en parlar d’uns blanquers tan representatius com la família Serra, per a fer esment de la Dena dels Blanquers, de la qual ells formaren part L’honorable Dena de Sant Antoni és una relíquia de l’antic règim gremial. Ha actuat sempre com un Senat del Gremi de Blanquers i Assaonadors de la Vila d’Igualada i ha persistit fins als nostres dies a través de segles, sempre al davant de tota mena d’afers del Gremi, tant laborals com administratius o religiosos. L’han integrat sempre deu persones de les més antigues en l’exercici de l’ofici, i és molt escaient d’esmentar-les ja que totes tenien el seu renom. La llista correspon a l’any 1930 i són els següents: Josep Enrich (a) Sec; Martí Enrich (a) Pa i Ceba; Joan Esteve Barral (a) Onclet; Joan Esteve Llucià (a) Peluts; Josep Baliu (a) Xatet; Antoni Serra (a) Curt; Josep Baliu Badia (a) Manyo; Francesc Valls (a) Cisco del Climent.
Avui, cinquanta anys ençà, la Dena de Blanquers de Sant Antoni encara perviu, però, és clar, aquest mig segle que ha passat s’hi coneix força. Fixem-nos com ara gairebé la meitat de les persones que l’integren ja no tenen renom. Actualment la formen: Martí Enrich Balcells (a) Pa i Ceba; Francesc Esteve Coch (a) Onclet; Magí Puig Gubern (a) Maringallo, Josep Jorba Aguilera (a) Mixolí; Joan Roca Puiggròs (a) Tit; Josep Mª Vidal (a) Milo; Antoni Palmés Bertran; Josep Mª Vaqués Passarell; Josep Badia Enrich; i Antoni Murt Francès. I des de fa més de quaranta anys és administrador de la Dena el Sr. Josep Vilarrúbias i Ros (a) Gaspanet del Melsa. Amb aquest pas la Dena de l’any 2000 haurà perdut tot el seu sabor vuitcentista; volem dir que cap dels seus components no tindrà renom. Malgrat això hem de pregar a Sant Antoni que ens la vagi conservant, encara que sigui en versió moderna.”
(Per un error tipogràfic els membres de la Dena en la llista de 1930 és incompleta, només hi consten vuit membres, hi falten: Jaume Castelltort i Enrich (a) Ton del Jaume; i Rafel Vives i Valls (a) Feu.) En la Història del Gremi de Blanquers d’Igualada (MPG) de l’any 1997, pàg.52, encara persistia la Dena i dels deu membres, que anomena “Renoms Igualadins” 1984, només hi havia un canvi: el Sr. Josep Jorba i Aguilera (a) Mixolí, havia estat substituït pel Sr. Joan Castelltort i Sala (a) Moscons.)
Pag. 69: MEMBRES DE LA DENA DE SANT ANTONI, del Gremi de Blanquers d’Igualada, a l’any 1931. D’esquerra a dreta:
Laureà Lladó (Administrador)
Jaume Castelltort Enrich (a) “Ton del Jaume”
Antoni Serra Enrich (a) “Curt”
Joan Esteve Llucià (a) “Peluts”
Josep Baliu Badia (a) “Xatet” (per error ha de dir: “Manyo” )
Rafel Vives Valls (a) “Feu”
Martí Enrich Llop (a) “Pa i Ceba”
Josep Enrich Miserachs (a) “Sec”
Francesc Valls Brufau (a) “Cisco del Climent”
Josep Baliu Vives (a) “Manyo” (per error ha de dir: “Xatet” )
Joan Esteve Barral (a) “Onclet”
Josep Aribau (Administrador)
