Apareix al llibre “Renoms Igualadins”
Anys d’ús 1830-1925
Sabem, pel Cadastre de 1834 que hi havia un ciutadà, Domènec Ferrer (a) Coma, que vivia al carrer Concepció, 19. Aquest és l’únic cas que Coma és un renom. No sabem per què se li deia aquest renom.
Com a cognom tenim més informació. A mitjans del segle XIX es va establir al Molí Nou el blanquejador de cotó Joan Coma, devia arrendar un prat que devia oferir als fabricants d’indianes (els fabricants d’indianes necessitaven un prat per a estendre les peces de teixit estampat, els colorants necessitaven uns dies de contacte amb la intempèrie, per aconseguir quedar fixats als teixits de manera indeleble.) Els fabricants més importants ja disposaven del seu prat, però als petits fabricants els devia anar molt bé aquest servei que els oferia el Joan Coma i per això va ser més conegut pel seu renom: Joan del Prat o Joanet del Prat,
El fill d’aquest: Agustí Coma i Babra, sabater, fabricant tèxtil i propietari. No devia continuar els negocis del seu pare i devia fer d’aprenent de sabater. Es va casar amb Teresa Freixa i Bas, el 26-3-1839 a l’església de Santa Maria d’Igualada. Va emprendre la filatura i torsió del fil de cotó, servint-se de la força del vapor. Aquesta instal·lació fabril la van situar a la plaça de la Creu, 19 i van crear la socitat mercantil “Agustí Coma i Cia” junt amb la botiga de grans de Josep Forn i Moncunill, un comerciant de grans, nascut a Aguilar de Boixadors.
Josep Forn va habilitar com a botiga la part més propera a la plaça de la Creu i Agustí Coma la part més interior de l’edifici. Aquesta filatura va treballar a tot ritme fins el 1868 que van arrendar la fàbrica del Pont de Navarcles al Bages i van traslladar tota la filatura a Navarcles. Amb carros traslladaven les fusades de Navarcles fins al magatzem dels Coma a Igualada, que en aquell moment era a la rambla de Sant Isidre, 1, als baixos del Casino del Recreo. A finals del segle XIX tota la indústria cotonera d’Agustí Coma es va traslladar a Navarcles i a la fàbrica Vilafruns de Balsareny.
El fill d’Agustí Coma: Joan Coma i Freixe (Igualada, 9-1-1851), casat amb Montserrat Coma i Ubach (Igualada, 11-7-1845) va continuar l’activitat cotonera en el gran edifici que era propietat d’ella, al passeig de Mn. Cinto Verdaguer, 65-67, conegut com a Vapor del Coma.
Al llibre “Mig segle de vida igualadina.” de Joan Serra i Contansó pàg. 67(66) “La tia Tresa, casada amb l’Agustí Coma, vivia a la Rambla…” pàg. 127-8(109) “El pare guanyava nou pessetes setmanals a cal Joan del Prat”. pàg.129 (110)“El Joanet Coma, parent nostre, va oferir-me el càrrec de meritori”. pàg.129(111), “Un vespre, que per malaltia del mosso, vaig portar el borrador i les claus a cal Joan del Prat, en travessar aquell passeig tan fosc i tan solitari…” Per aquests textos podem veure que al Joan Coma li deien Joan del Prat i que vivia on tenia la fàbrica, on després hi va haver el Museu Viñals.
El 1935, Silvestre Casanellas i Escudé, un lampista molt emprenedor, va llogar una antiga quadra de telers, la més gran de cal Coma, de 338 m2 (26 x 13) i hi va instal·lar el Cinema Modern que tenia 762 butaques. El 16 de març, estava prevista la inauguració amb la projecció de “La hermana San Sulpicio”, amb totes les corredisses, a la vigília van provar la projecció i la part alta de la pantalla quedava a les fosques, durant tota la nit hi van estar treballant el Set Jornals i els seus operaris que van aconseguir que a l’hora d’iniciar la pel·lícula es vegés perfectament, els va caldre tallar el tirant d’una encavallada i fer un gran embut, al sostre. El febrer de 1944, una nevada, molt intensa, va produir l’esfondrament de la teulada. Es va reconstruir i se li va posar el nom de Cinema Astòria, o Jardins Astòria. En la nova etapa el cafeter va ser Joaquim Soriano (a) El Cabanya o l’Artista que llogava patins als primers que van patinar i el porter del cinema va ser el Lluís Miserachs (a) Espatlla Barraques.
Pel Padró de 1890 sabem que el fabricant era Joan Coma i Freixa (Igualada, 9-1-1851), casat amb Montserrat Coma i Ubach (Igualada, 11-7-1845), que era la propietària.
