Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1940
Narcís Puiggròs i Trullàs (a) cal Roig (Igualada, 12-5-1862 – 16-5-1918).
Industrial blanquer i magatzemista de cuiros, alcalde d’Igualada de l’1-1-1916 al 28-6-1916, casat amb Mercè Sala i Sala (Igualada, 27-10-1866 – 1943), amb domicili a St. Antoni de Baix, 22.
Tenien el magatzem de cuiros al c/ St. Vicenç, 18. Van ser els pares de Ricard (1893 – 1936 assassinat a la rereguarda) i Ramon (1899 – 1978), liberal dinàstic, godonista.
El 1899 va explorar per primer cop la via d’una relació comercial estable i directa amb els punts de proveïment de cuiros del Plata, d’això va néixer la societat Biosca, Esteve i Cia. (1900) de la qual va ser un dels fundadors i el representant a l’Argentina, a canvi d’una comissió de 1’5 % sobre les compres i el pagament de les despeses.
Va ser el primer president del Cercle Mercantil (1899-1901). El 2-8-1914 vicepresident del Círculo Conservador Maurista de Igualada que presidia Josep Lladó i Ferran.
El llibre Renoms igualadins en parla a la pàgina 56. No en diu el nom, però sí l’origen del renom i també de la situació política que el va portar a l’alcaldia, amb aquesta narració: “Aquest senyor havia ostentat l’alcaldia d’Igualada. Era partidari incondicional de la casa Godó i de la seva política.
A principis de segle, a Igualada, els conceptes polítics estaven molt confosos, tant que, en més d’una ocasió, els republicans votaven diputats de clara significació monàrquica. Això vol dir que llevat d’una reduïda minoria que posseïa les idees clares i ben definides, tots els altres eren gent gregària. Estaven dividits en dos bàndols, marcats tots dos d’ideals cívics i arrossegats per partidismes personals. Els uns eren godonistes que també els deien els de la “Canal” i els altres, els seus oponents, els antigodonistes coneguts pels de la”Ceba”.
Els de la”Canal” publicaven un setmanari que es deia “El Independiente” i els de la”Ceba” en posseïen un altre que es designava “El Igualadino”. No cal dir que tots dos portaven el sots-títol de defensores de los intereses morales i materiales de Igualada y su Comarca.
En apropar-se períodes d’eleccions els esmentats periòdics es convertien en òrgans de propaganda electoral i era quan més es llegien, puix que en aquells moments es dedicaven principalment a exaltar les pròpies virtuts i a treure els drapets de l’adversari al sol, la qual cosa és el que més plaïa a la gent.
En una d’aquestes ocasions, el periòdic de la”Ceba” publicaven unes declaracions de l’aspirant a Diputat republicà que es presentava a la propera legislatura. El setmanari de la “Canal”, o sia “El Independiente”, feia un comentari d’aquelles declaracions al final del qual demanava l’opinió que mereixerien a l’alcalde. A tall d’interviu preguntava: –I vostè, senyor alcalde, què en diu, de les declaracions del nostre oponent?… La vostra opinió serà molt eficaç per a centrar el pensament dels nostres correligionaris:
A la qual cosa l’alcalde respongué:
–Jo, sense parlar amb cap mena d’apassionament, les trobo molt poc clares i molt fredes…
I per aquesta frase l’home va quedar batejat: en endavant, per a la gent del carrer va ésser el Clares i Fredes.”
