Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1880-…
El primer cisteller que tenim documentat és Cal Judes Cisteller. Antoni Alemany i Domingo (Capellades, 7-3-1834 – Igualada, 15-9-1896).
Fill de Joan Alemany i de Marianna Domingo, els dos de Capellades, casat en primeres noces amb Vicenta Soteras i Mussons de la Pobla de Claramunt, pares d’Antoni i Anna. En segones noces es va casar amb Maria Pujadas i no va tenir fills i en terceres noces amb Josefa Estrada (Terrassa, 8-6-1853) també sense descendència. Estava a l’actual plaça del Pilar, 1.
El renom de Judes Cisteller, li van aplicar perquè era republicà, però com que feia els coves de La Igualadina, li van exigir que votés pel Godó, si volia conservar la feina. A la rua del Carnestoltes de després d’aquelles eleccions, un ninot duia un cartell que deia “Judas n’era cisteller” i aquest renom li va quedar.
El meu avi Jaume Farrés i Castellà (La Rabassa, Sant Guim de Freixenet 1878 – Igualada 1947) va ser aprenent d’aquest cisteller l’any 1892. Després es va establir pel seu compte l’1-9- 1900 al c/ de l’Argent, 7. El 1920 va traslladar la cistelleria al passeig de Mn. Cinto Verdaguer, 10 i el 1940 es va obrir la Cistelleria de Jaume Farrés, àlies El Cisteller a la plaça de la Creu, 28, fins al seu tancament el 30-12-2017. La família combinava la feina de cistelleria i encanyissadors.
A Igualada n’hi ha hagut molts de cistellers:
Al Cadastre de 1834 hi ha Josep Miquel, c/ Roser, 21.
El Cisteller Coix era Daniel Torras, al carrer de l’Argent.
El Cisteller de Pedrafita era Josep Bacardit, estava a la rambla St. Ferran, 46 i tocava l’acordió-piano. Podem veure una foto seva a L’Abans, Igualada II, pàg. 86.
El Magí Bullich i Marimon, c/ St. Agustí, 49
També els dos germans Francesc i Magí Robert i Faure, fills de la Bòrnia.
El darrer cisteller, establert a Igualada el 1950 va ser: Jaume Casals i Sanmartí (Capellades, 2-12-1921 – Igualada, 2017) c/ Òdena, 81, casat amb Maria Dàvila i Acosta (Mazarron, Múrcia, 4-12-1929). Era forner, però per problemes de l’estraperlo, va haver de canviar d’ofici i com que era parent del Xap-Xap, cisteller de Vilanova del Camí, va ser cisteller autodidacta i fabricant de persianes.
