Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: …-1970
En molts casos era la dona la que venia el carbó. També anomenaven Carbonera a la dona o la filla del Carboner.
El llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 202, ens parla d’una carbonera que no podem identificar: “ Rosa Negra. Si algú suposés que aquest renom té la seva rel en l’heràldica, li hem de dir que va ben errat d’osques; el seu origen és ben plebeu, encara que, així i tot, resulta molt pintoresc: Al darrer terç del segle passat hi havia ací a Igualada una botiga dedicada a la venda de carbó. A l’amo poques vegades l’hi hauríeu trobat, ell jornalejava fora de casa en diverses feines. La que tenia cura de la botiga era la mestressa, una dona jovençana encara, que entenia qui-sap-lo el negoci. Ella sabia qui gastava el carbó de pi o qui el prenia d’alzina i tenia carbonissa de forn per a fer cremar els brasers a l’hivern, en una paraula, sabia acontentar la parròquia. El seu aspecte era de persona sana, cara rodona i vermella; per dir-ho amb aquella expressió tan catalanesca, portava pintada una rosa a cada galta. Però, és clar, el carbó emmascara i molts cops aquelles roses esdevenien negres. Vet aquí explicat perquè li van dir la Rosa Negra a ella, i al seu home, el Rosa Negra. El matrimoni al·ludit va tenir una descendència molt nombrosa, per la qual cosa encara actualment hi ha moltes persones conegudes amb aquest renom.”
