Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1900-1970
No sabem res de qui podria haver estat el Cap de moltó (JFV)
Tot i això, al llibre Renoms igualadins, 1984, a la pàg. 35 diu: “Segons contaven els vells, els vells de quan nosaltres érem joves, el Cap de Moltó va fer una mort i, és clar, va ésser jutjat pel seu delicte, comès com veurem, amb totes les agreujants de premeditació, alevosia, nocturnitat, etc. Va ésser condemnat a mort puix que, a més de cometre el crim, va esquarterar la víctima i a les nits l’anava portant a trossos a baix la riera on l’enterrava en diferents llocs. Després, per circumstàncies que ningú no va saber li va ésser commutada la pena de mort per la de cadena perpètua. Va complir la condemna al penal de Ceuta. Al cap d’uns quants anys d’ésser-hi es va fer amic del cantiner al qual ajudava en les hores de lleure. Tant i tant van congeniar que en complir la pena es van posar a viure junts. El cantiner ja se sentia vell i un bon dia es va morir. I el Cap de Moltó va seguir en lloc d’ell regentant la cantina del penal de Ceuta. Es veu que la presó li provava.”
