Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1550-1970
També ho trobell escrit CAMADALL
Per una banda hi havia un bandoler que actuava als voltants d’Igualada l’any 1573 amb aquest renom. Ens ho explica Josep Romeu i Figueras.
Al segle XX, Antoni Martí i Mas (Igualada, 1888), xofer, que vivia a la rambla de St. Ferran, 24, casat amb Mercè Bujons i Padollés (Estaràs, Lleida, 15-5-1899), regentaven una acreditada cansaladeria i comestibles a la rambla de St. Ferran, 24. També feia servei de taxi. Ja al segle XX tenia aquest renom Francesc Martí i Galtés.
El llibre Renoms igualadins, diu a la pàg. 27: “Es deia Martí de cognom. Era molt xerraire i la gent igual el coneixia per bromista com per mentider, puix que tot ço que deia s’havia de posar en quarantena.
De la seva vida faceciosa se’n contaven innombrables anècdotes. Nosaltres n’hem pogut recollir aquestes tres que ens disposem a contar:
Un dia, anant amb el carro, va cometre una infracció; la Guardia Civil el va deturar i tot seguit li preguntà:
–¿Como se llama usted?…
–Cama de ajo, respon resolut.
–¡Vaya nombre raro! diu el Guàrdia i afegeix:
–A ver, a ver, ¿Cómo ha dicho?…
–Sí hombre, Cama-d’all, tallador de crestes i adreçador de geps.
–¿Cómo, cómo? aún lo entiendo menos.
–Pues yo no hi tengo cap culpa.
–¿Sabe qué? Vamos al cuartel y allí aclararemos su verdadero nombre y apellidos. ¡Y como pretenda burlarse de nosotros lo va a pasar muy mal!…
Tal dit tal fet; se l’endugueren a la caserna i ço que li va passar ningú no ho sap. El que tothom va saber és que l’endemà el Cama-d’all va aparèixer coixejant.
–Què t’ha passat? li preguntaven els coneguts.
–Res, que m’han volgut adreçar el gep i tallar la cresta!…
Però, com sia que qui ho té del néixer mai no ho deixa, el Cama-d’all no va pas escarmentar. Pel que es pot veure li agradava embolicar-se amb la Guàrdia Civil. Vet açí que feia poc havia sortir un decret sobre pesca fluvial. No es podia pescar amb gabarella que no tingués unes mides reglamentades que es coneixia entre el poble per “gabarella de malla reial”. Un diumenge a matinada ja en tenim l’home pescant als tolls de la Roixela. La Guàrdia Civil, que malfiava de tothom, en adonar-se del Cama-d’all s’hi acostà i li preguntà:
–¿Con qué, pescando, eh?… y claro con red…
–Sí señores sí, con red de malla real.
–Seguro que lo es?…
–Ja ho crec, ¿que la quieren ver?
I acompanyant l’acció a la paraula els la mostrà bo i traient-la de l’aigua. Era un xabegó(xavegó) de portar palla que és com una gabarella trenada amb corda gruixuda com el dit i amb uns ulls de quinze centímetres.
–¿Qué les parece, es o no es de malla real?…
Aquest cop va trobar els guàrdies de bon humor, que bo i rient li van respondre:
–Siga pescando, buen hombre, y guardeme la pesca, porque todos los peces que usted saque del rio con esta red, yo me los como crudos.
I es van allunyar tot rient mentre deien:
–¡Este hombre està chiflado!…
Com hem dit el bonifaci del Cama-d’all semblava que estés enamorat de la Guàrdia Civil o els guàrdies d’ell: un bon dia, a matinada sortia a treballar al bosc amb un sac penjat a l’esquena. En aquells dies hi havia hagut aldarulls per motius electorals, per la qual cosa la Guàrdia Civil patrullava pels carrers. En adonar-se del Cama-d’all el deturen i li pregunten:
–Oiga, buen hombre ¿Qué lleva usted en este saco?…
Ell, sense immutar-se, els respon:
–Res, una arma de fuego.
–¿Qué dice? ¿Un arma de fuego?… A ver, a ver enséñela.
Ell deslliga el sac i en treu la paella tot dient:
–Què me dicen: ¿es o no es de fuego esta arma?
Un dels guàrdies es va clavar a riure; l’altre fent esforços per a aguantar-se’l li va dir:
–Váyase, váyase antes no perdamos la calma.”
A l’edifici de cal Camadall (rambla de St. Ferran, 24) al segle XIX estava establert Joan Ros i Corominas (a) Cal Llampaires (Llampaies, Alt Empordà, 1808-Igualada, 3-11-1888) ferrer de tall, autor de la reixa de la finestra de la planta baixa i de la barana de dibuix del balcó.
Al segle XX la propietat de la casa va ser de Gallardes i al segle XXI el nou propietari ha consolidat l’edifici i ha renovat les teulades amb una original estructura de formigó armat, obres inacabades. (JFV)
També sabem que Cal Camadall Nou (o Cama d’All) és una masia del terme de Querol, situada 2 Km. Al nord d’aquella població, prop del límit de Sta. Perpètua de Gaià. A 2 km. al NO d’aquesta masia hi ha el Serrat del Camadall (o Cama d’All) que fa de límit entre el terme de Querol i Sta. Perpètua de Gaià. (Mapa Comarcal de Catalunya, Anoia-06).
