Nom de lloc
Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1898-1980
Al mateix local on hi havia hagut el Cafè de les Quatre Províncies (rambla de St. Isidre, 6 i c/ Nou, 17) Ramon Ribalta i Canela (a) Ramonet Cotxero de Santa Coloma de Queralt el 1898 va transformar el local, donant-li el nom de Café Suizo (o Suís).
També va regentar-lo Joan Bofarull i Tomàs (1902-1907) i Josep Carulla i Salinas (1907) fins a la mort el desembre de 1930.
El cafè donava a la rambla i la sala de Billars al c/ Nou. Tenia dues taules de naips. Els dissabtes i diumenges s’hi trobaven els hortolans de la vila i la comarca i segons (ACB) tenia la reputació de ser lloc de trobada de jutges de primera Instància, els tinents de la guàrdia civil i els funcionaris subalterns.
Suposem que conservava el mural pintat per Pere Valls i Bofarull.
Antoni Capell i Baleñà va heretar les propietats del farmacèutic Francesc Rosés i l’any 1917 va reformar la casa núm. 15 i 17 del c/ Nou i rambla St. Isidre, 6, amb un projecte de l’arquitecte igualadí Ignasi Mª Colomer i Oms de Ca l’Argenter de Figueres.
Entre 1920 i 1936 va ser regentat pel gendre de Josep Carulla, el carlí Camil Gener i Codina, assassinat a la Pobla de Claramunt el 17-9-1936.
De 1936 a 1939 va ser confiscat i anomenat Cafè Comunal.
De 1940 a 1959 va ser regentat per Francesc Ramon i Subirana i la seva esposa Rita Carbonell i Solé, que anunciaven “El més antic i acreditat d’Igualada”. També es va fer càrrec del cafè la seva filla Montserrat Ramon i Carbonell, casada amb Joan Noguera i Hernàndez.
El 1974 la Ferreteria Castelltort va posar fi a aquest cafè i el 1983 Lluís Castelltort i Ferrer hi va obrir el Cafè-Bar-Restaurant Nou Suís, fins que va tancar el 1995. Posteriorment es van fer reformes a tota la casa i ara és una botiga de moda íntima femenina.
