Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1930 – 1960
No es tracta de cap renom, ja que essent un cognom no pot ser un renom, però com que era un cognom poc conegut els igualadins l’utilitzaven amb la creença que era un renom. (JFV)
Es va aplicar a la família valenciana de Josep Bou i Arlandes (Jeresa, València, 1890), venedor ambulant de fruita, casat amb Carme Bou i Blanqué. L’any 1920, van arribar a Igualada, després d’haver residit a Barcelona, on els va néixer el primer nen, Francesc el 29-10-1919.
A Igualada van viure a la travessia de Sant Domènec, 9, baixos, on hi van néixer el Vicent, el 5-2-1921, la nena Teresa, el 21-4-1925 i una altra nena, la Núria el 6-4-1930 i una tercera nena: Leonarda el 13-9-1933. El tercer nen va arribar el 3-10-1935. Dos anys després, en plena Guerra civil, va néixer el 17-10-1937, la quarta nena: Antònia.
Conseqüència de la guerra es va perdre molta documentació i trobem que en el Padró d’habitants de 1950, no hi figuren ni la Carme Bou i Blanqué, ni la nena Antònia Bou i Bou, en canvi la família Bou havia augmentat: el fill gran Francesc Bou i Bou s’havia casat amb Àngela Torrellardona i Puigdemont i els havia nascut el nen Francesc Bou i Torrellardona, vivien al carrer de Sant Ignasi, 6. També el segon fill Vicent Bou i Bou s’havia casat amb Cenòbia Farreras i Montaina i havien tingut el nen Josep Bou i Farreras, vivien al carrer de Sant Cristòfol, 4.
Josep Bou i Farreras és el fotògraf que junt amb Pau Llacuna i Ortínez han editat el llibre El Modernisme a Igualada.
La popularitat de Josep Bou i Arlandes com a venedor ambulant de fruita se la va merèixer venent melons i síndries, que oferia a talls.
