Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1940-2022
Josep Oliva i Tristany (Castellfollit del Boix, 8-12-1922 – Igualada, 10-10-2022), propietari i farinaire, casat amb Antònia Vila i Enrich (Igualada, 6-8-1923).
El renom li prové perquè els seus pares eren masovers de can Bisbal, als peus de la Tossa de Montbui i en ser el fill petit, tothom li deia el Bisbalet o sigui el Bisbal petit.
Va treballar molt i va comprar un camió i treballant i negociant ha adquirit moltes propietats. Va comprar la farinera del Permanyer, a la plaça Castells i després la del Grifé, que fa cantonada el c/ de St. Ignasi amb el c/ del Portal.
Va facilitar a l’Ajuntament d’Igualada poder allargar el passeig Verdaguer a l’est i també l’obertura de l’avinguda Gaudí a l’oest.
En l’Historial de l’A. G. de Traginers, (pàg.203-204) parla del Bisbalet.
En les Actes de l’Ajuntament d’Igualada del 23-7-1952: “La Comissió de Foment autoritza a Josep Oliva i Tristany, propietari de la pallissa del Magre, que està a la carretera de Manresa, a instal·lar-hi i posar-hi en funcionament una màquina de batre, es troba a 100 m. de les cases habitades”. (Aquesta pallissa era al Sud del Hotel Canaletas, avda. Mestre Montaner, 60)
Per altra banda Antoni Dalmau ens informa sobre una altra persona que porta aquest renom:
Antoni Bisbal i Ferran (a) El Bisbalet (Igualada, 14-12-1908 – 24-4-1996) tècnic de teixits, solter. Vivia al carrer de l’Artés, 13. Era fill de Josep Bisbal i Vidal (Igualada, 1874) rabassaire i d’Antònia Ferran i Casellas (Igualada, 17-3-1877). Membre de la junta de l’Ateneu Igualadí durant la guerra, fins el 22-2-1938, el president era Josep Ferran i Soler. El 3-11-1937 representant de l’Ateneu Igualadí en la constitució a les Cases Consistorials, sota la presidència de l’alcalde Pere Bertran, del comitè local Pro Homenatge a la URSS, amb motiu del 20è aniversari de la revolució. Incorporat a l’exèrcit republicà, va combatre al front de l’Ebre.
