Apareix al llibre “Renoms igualadins”
Anys d’ús: 1909-1944
Rosa Martí i Marimon (Igualada, 1873 – 1944) vídua del blanquer Benet Badia i Marimon (Igualada, 1867 – 1909), l’any 1936 vivia al c/ de la Caritat, 52, d’Igualada.
L’ofici de blanquer, per la seva duresa, no es considerava apte per a dones, però ella en quedar vídua “va dirigir, amb encert i empenta, l’empresa amb el nom de “Viuda de B. Badia” fins que els fills Antoni i Josep foren grans.” Aquesta és la causa del seu renom.
Tota la historia la narra Magí Puig i Gubern en el seu llibre Història del Gremi de blanquers d’Igualada a la pàg. 251: “Curtidos Badia S.A. Rec, 44, Igualada. El fundador de l’empresa fou en Benet Badia i Marimon l’any 1889. El pare d’en Benet Badia es dedicava a la fabricació de cordills. En Benet va començar molt jove a ajudar al seu pare, però no li agradava l’ofici, en canvi se sentia atret per la indústria dels blanquers. Amb l’oposició del seu pare va començar d’aprenent en una adoberia prop de casa seva. Va establir-se pel seu compte, junt amb un amic, l’any 1889. Amb constants sacrificis i una activitat incansable va aconseguir ser l’únic amo d’una adoberia del carrer de la Caritat, la seva ferma voluntat el va empènyer a eixamplar la seva fàbrica i a perfeccionar els mètodes de treball. Va morir a causa d’un desgraciat accident de treball l’any 1909, molt jove encara. La seva vídua Rosa Martí va dirigir amb encert i empenta, l’empresa amb el nom de “Viuda de B. Badia” fins que els fills Antoni i Josep foren grans. L’any 1944 va morir la sra. Rosa Martí i la firma es va convertir en la raó social “Curtidos Badia S.A.” Els noms dels diferents titulars a més del fundador i de la seva vídua han estat Antoni Badia i Martí, Josep Badia i Martí, Antoni Badia i Lladó i Josep i Frederic Badia i Enrich. Del carrer de la Caritat l’empresa va passar al carrer de la Concepció n. 8, avui Rec n. 44 i té una filial al carrer del Sol n. 50. Actualment produeix sola, boxcalf i vaqueta per a marroquineria.”
Benet Badia i Marimon va donar una empenta tan forta a la seva adoberia que va fer que la seva vídua continués amb la mateixa embranzida i per això l’anomenaven la Beneta Vídua. Amb el seu encert i empenta va traslladar l’adoberia del carrer de la Caritat a la baixada del Carme a l’adoberia del Pèrrica a tocar del riu Anoia.
